La flor del camí no s'atura a decidir si el que la mou és una fi o un destí. La flor del camí no s'atura a desdir el que no sap dir. La flor del camí camina com si la vida fos només existir. La flor del camí som nosaltres, ets tu, jo, qui vulgui ho pot decidir. He deixat enrere vides somriures i mirades per cadascuna de les tiges de la flor del camí. Els records esbotzen la porta de la memòria oberta que crida per ser història. Per això et recordo.

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son. Quines aventures. Decidir a última hora que sí que vull presenciar un fenomen meteorològic únic que en realitat no em crida gaire l'atenció. Deixar per última hora la recerca de les ulleres protectores per l'eclipsi i, tanmateix, trobar-ne a última hora després de patejar-me tota la ciutat i trucar a cinquanta

Res és més Ni tant bonic Com això: El record dins del cor El que no hem dit Ens ha fugit A l'estació de Clot S'ha fet de nit I ara és una flor Dorm la gebrada I la gespa fresca I una formiga aturada Ens recorda encara El tren arriba Viu lliure Crida i brilla No temis la vida Sent la dansa De l'enyorança I procura Ser feliç Diuen que cura la migranya

S'ha esquerdat L'ou Kinder I no ha fet soroll Potser estava moll? O buit sense clara Com un Kindle: Literatura plana Sense substància Ni punt ni pàgina. Nivell emocional Cent per cent virtual No tinc grinder No fumo herba Ja ho saps Això no és sa Desinstal·lar Adeu Tinder Cap sorpresa bona Dins de la capsa De Pandora

La proesa i rellevància de la memòria trencadissa. D'això tracta l'última novel·la que he llegit. Memòria de dona, Annie Ernaux Aquesta magnífica escriptora em recorda a Amélie Nothomb. M'ha semblat una novel·la agosarada, crua, valenta, dura, plena d'introspeccions i digressions de la memòria jove d'una dona. Fragments imprescindibles de la novel·la: "Em pregunto si, en començar aquest llibre, no estava imantada per aquesta imatge del jardí de Woodside Park, la noia asseguda

La lluna brilla. Està minvant O està creixent? No me'n recordo Sempre dubto I al final somric Mentre la miro És única i brilla Perquè té llum pròpia. Com diu aquella cançó de La Ludwig Band: "Com t'ho fas per semblar sempre tan segura, per trobar la paraula justa al pensament? Com t'ho fas per saber si la lluna, està minvant o està creixent?"

Encara no sé segur Com serà el futur No sé què passarà demà No puc dir-te què vindrà Ni quin serà el camí Però sé del cert Que el meu destí Va de la mà del verd Que neix Entre les fulles La papallona La gespa tendra I els records d'avui.

Cada passa que fem Ens aproxima A la glòria o a l'infern. Cada dia rememorem Els dies viscuts On no tornem. El silenci és esclau De tot aquest temps Oceà immens i blau De sentiments. Enyorança infantil I oblit de nit. Les primeres vegades Són les últimes. Els records Són tresors I els dies errors O noves il·lusions. Salto damunt les esquerdes Ensopegant i lluitant mentre la Buffy va caçant vampirs. Estones esquerpes Per combatre nits Tòrrides i lentes.

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers. Poser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se. Poema de Miquel Martí i Pol

Llegiu això amb afany L'engany t'enganya Cada any fent dany Com una daga I quan tot calla som un instant. El silenci davant De la mirada. Cau la mascareta: Es diuen amics I després farsants No serà que no ho eren abans? Cada dia de l'any És un dia de l'any. Subhasta: Vens tot el plany A canvi d'un company Que t'és estrany Goita, quin bany!

Som esquirols fent camí, per això som aquí per gaudir del sender sense saber ben bé què ens presentarà el plaer que ens portarà després. Ara escolto la cançó "Fent camí" del grup Esquirols. No la coneixia. I escoltant-la per segona vegada, em dic, ostres, què és això que sona tan bé? M'encanta. Quin grup més bo! Per què no el coneixia? Vindran dies d'angoixa Dubtaré del compromís i a voltes diré no. I potser us preguntareu: com els he conegut, els Esquirols? Doncs per una ent

Aquest escrit el vaig publicar l'agost del 2017 en un altre web antic. Avui l'he rellegit i he pensat que valia la pena reciclar-lo i compartir-lo aquí : Agost de 2017. Avui és un dia. Quina alegria. Anem a viure. Amb optimisme. D'acord, perdoneu-me per la meva falsa emoció. Ara començo, de debò, ho prometo. Hi havia una vegada un dia -sorpresa- com qualsevol altre. I aquest dia és avui, qui ho havia de dir. I jo que em poso a pensar en què puc dir. Segueixo divagant, que és

Voldria dir-te moltes coses, M'esperaré a demà. Dir-les ara seria anticipar. Voldria dir-te que no goso Perquè no goses I ens agafem de la mà. Voldria dir-te que dir-me Em fa estimar. Voldria dir-te que dir-te Ja és més que pronunciar Millor respirar. A prop teu Com un niu Seguint el fil De la teva veu.

Descobrir el que ha de venir Treu el sentit del futur. Tanmateix Descobrir d'on et neix la joia i la pena abans de fer-la teva i d'intentar buidar-la a través de la vena del plaer. Ensinistrament de condemna Lent com un poema La medicació és un forat negre que llisca i condueix a la meditació; un cul-de-sac. Abans de fer Esbrina l'arrel d'on neix Aquesta tristesa Alegria i joia de viure Que després només et caldrà somriure.

Malgrat tot i a través de res Costa trobar un punt d'acord Quan expresses i no hi ha sort. El que voldria és la serenitat Però no sempre és al meu costat. És difícil assumir quelcom d'ahir Descobrir que el dolor pot consistir Precisament en ser aquí Però no sempre és així La vida és una oportunitat única Malgrat tot i a través de res Som aquí per viure amables Dels altres i de les nostres paraules.

Malgrat el temps fugaç que ens escurça el temps capaç d'esfondrar-nos els fonaments, Malgrat el temps audaç que ens furga el temps de les...

Hi ha vida més enllà. Més enllà d’aquesta vida, possiblement hi ha vida. Hi ha vida més enllà del sexe, que és famós per vendre’s, que és...

Any 2022. La calor horrorosa i enganxosa, aixafa totes i cadascuna de les coses. Dia 20 de juliol. Durant dos dies seguits, m’ha passat...

He fet un poema basat en una idea rocambolesca. Traducció lliure de la cançó "Que no es verdad" de Maldita Nerea. Jo no sé de qui ha...

Soc poeta i escriptor...Un moment. De debò? Què vol dir, això? Ser escriptor és sinònim estricte de guanyar un fotimer de bitllets...