top of page
Escriptor : què és, això?

Escriptor : què és, això?

Foto del escritor: Robert Casajuana Dasca
Robert Casajuana Dasca
15 jul 2022
2 min de lectura

Soc poeta i escriptor...Un moment. De debò? Què vol dir, això? Ser escriptor és sinònim estricte de guanyar un fotimer de bitllets escrivint llibres? Ser escriptor és escriure i prou?


Em recolzo amb el fragment d'un article d'El Periódico': "Els diners. Un tema tabú on sigui pel que fa a la creació artística, que en un món ideal exigiria una total independència. Però com viure una dedicació plena a l’escriptura si, en la majoria dels casos, no es pot viure de l’escriptura. I no es pot viure. Aquesta és la realitat. El 2019, un estudi de l’Associació Col·legial d’Escriptors d’Espanya (ACE) revelava que un 77,2% dels escriptors tenen ingressos inferiors als 1.000 euros anuals per drets d’autor. Així que si no és allò de l’«escriure a Espanya és plorar» de Larra, s’hi assembla molt."

Tornem, doncs, al tema que ens ocupa.

Què vol dir, ser escriptor?

Jo crec que si la definició exacta fos aquesta, seria totalment errònia: "un escriptor és aquell qui guanya un sou com a escriptor suficient per viure de l'escriptura." I per què dic que seria errònia? Doncs perquè, de fet, la majoria d'escriptors del nostre país, (80%) no es dediquen exclusivament a l'escriptura i no guanyen prou diners per viure'n ni per escriure els seus llibres amb autonomia i independència econòmica.


Si, per contra, ser escriptor vol dir "guanyar un petit sobresou amb la venda de llibres i guanyar premis literaris", aleshores, sens dubte, soc escriptor. Jo crec que el diccionari ho encerta bastant: un escriptor és un creador d'obres literàries o textos escrits.


Per acabar, considero que escriptor és aquell qui escriu llibres. I jo puc dir que compleixo aquest darrer requisit de manera sobrera: he escrit més de 30 novel·les en català, tres de les quals he publicat i venut. Fins i tot vaig guanyar un premi de poesia d'Òmnium Cultural (amb 700€ i publicació inclosa)!


Entradas recientes

Ver todo
La flor

La flor del camí no s'atura a decidir si el que la mou és una fi o un destí. La flor del camí no s'atura a desdir el que no sap dir. La flor del camí camina com si la vida fos només existir. La flor d

 
 
Eclipsi

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son. Quines aventures. Decidir a últi

 
 
Res

Res és més Ni tant bonic Com això: El record dins del cor El que no hem dit Ens ha fugit A l'estació de Clot S'ha fet de nit I ara és una flor Dorm la gebrada I la gespa fresca I una formiga aturada E

 
 
bottom of page