Ahir va ser un dia especial. Vaig anar a Montjuïc per presenciar un espectacle musical dels que no s'obliden. El concert multitudinari i històric de comiat d'un grup que m'ha enamorat des del primer àlbum, l'any 2010, quan encara no era famós ni mediàtic. Aquesta cançó és de l'últim àlbum, que no havia escoltat amb massa profunditat i ara em pregunto perquè. Ara l'escolto i somric. Ara l'escolto i és un bàlsam. Pura poesia. La música sempre serà un bàlsam poètic. Igual com ho

Parlem de l’habitatge. El dret a un habitatge digne. Dilluns hi havia molta gent a la manifestació de Barcelona, a la Zona Universitària. I crec que no se’n dona prou altaveu ni prou ressò. Les notícies ens parlen constantment de futbol, de política, de tecnologia i d’intel·ligència artificial. I l'habitatge, a on queda? L’habitatge no és un problema menor. A Barcelona, el lloguer mitjà dels contractes signats durant el 2025 va ser de 1.134,61 euros mensuals. Al primer trimes

He escrit dos haikus d'estiu. Dic que són d'estiu, perquè per mi encara no s'ha acabat l'estiu. No sé què opines tu. Un pardal canta Els núvols solquen el cel Perseguint somnis. ... Cau la calor nua Damunt del vespre humit I el dia es fa nit.

Veig com s'acosta, com s'aproxima, vigorosa i salvatge, avançant sense treva. És la tempesta. La tempesta que viu dintre teu. I que anhela sang i que ho destrueix tot al seu pas. Com un gegant. Haruki Murakami ho va descriure així a la seva novel·la "Kafka a la platja": "I no cal dir que te'n sortiràs. Deixaràs enrere aquesta violenta tempesta simbòlica i metafísica. Ara bé, per molt simbòlica i metafísica que sigui, aquesta tempesta és capaç de tallar la carn com mil fulles

Ara em mira silent i sospira. Té una lluïssor a l'esguard que em crida. Està amatent, tossut, rabiüt. No el puc mirar massa. No somriu. Es manté quiet. Viu lluny, però present, en la incertesa. Té cabells de presumit. Està net, polit. Vol que vinguis i m'ho ha dit. No parla massa, però sap el que es diu. No el penso llençar. Ahir el meu va desistir. Abans de sortir de casa. Per tocar a Constantí. Vaig voler agafar el teu. Endevina de qui parlo. És fàcil. No costa gaire. Deia

Les paraules Ens traeixen Ens defineixen Ens menteixen Ens persegueixen Ens deixen Ens animen Ens estimen Ens destrueixen Ens allunyen Ens esperen Ens fereixen Ens encenen Ens contenen Ens rodegen Ens ensenyen Ens traeixen Ens traeixen Ens traeixen I ja només queden les paraules

Pos el cap dins l'antic jardí esbucat i només trob bocins de metralla Pos el cap dins l'antic jardí esbucat i només sent cossos escorxats Pos el cap dins l'antic jardí esbucat i només escolt trets i trets Pos el cap dins l'antic jardí esbucat i només puc plorar a les totes la innocència del món assassinada. BIEL MESQUIDA

L'agost s'acaba. Últims dies d'un mes calorós. L'agost s'escapa. El temps s'escapa. Cada mes és una etapa. Cada més una etapa més. No he fet res. No he escapat del mes. No he marxat. He après alguna cosa més. He estudiat. He rumiat. He escoltat. He caminat. He estimat. He rumiat. He après a combatre els errors amb nous errors. He après a assimilar cada vivència amb prudència. Cada etapa t'ensenya una altra etapa. I els records són una capsa de tresors. El temps s'escapa. Igua

La flor del camí no s'atura a decidir si el que la mou és una fi o un destí. La flor del camí no s'atura a desdir el que no sap dir. La flor del camí camina com si la vida fos només existir. La flor del camí som nosaltres, ets tu, jo, qui vulgui ho pot decidir. He deixat enrere vides somriures i mirades per cadascuna de les tiges de la flor del camí. Els records esbotzen la porta de la memòria oberta que crida per ser història. Per això et recordo.

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son. Quines aventures. Decidir a última hora que sí que vull presenciar un fenomen meteorològic únic que en realitat no em crida gaire l'atenció. Deixar per última hora la recerca de les ulleres protectores per l'eclipsi i, tanmateix, trobar-ne a última hora després de patejar-me tota la ciutat i trucar a cinquanta

Res és més Ni tant bonic Com això: El record dins del cor El que no hem dit Ens ha fugit A l'estació de Clot S'ha fet de nit I ara és una flor Dorm la gebrada I la gespa fresca I una formiga aturada Ens recorda encara El tren arriba Viu lliure Crida i brilla No temis la vida Sent la dansa De l'enyorança I procura Ser feliç Diuen que cura la migranya

El grup Sense sal va fer moltes cançons maques que opino no van rebre el reconeixement merescut. Protocols és només una d'elles. Com pot una lletra tan breu i simple contenir tanta bellesa i significat? És la màgia de l'art, de la poesia, de la música. (Recomano escoltar-la, és preciosa) Protocols - Lletra Jo no tinc por del camí sol. Marxes ben lluny del vell far. A l'aeroport ja t'enyoro. No saps el mal que em faràs. Jo només vull que m'entenguis. T'estimes més el demà. Va

Els sentiments que fan més mal, les emocions que punyen més, són els que són absurds: l’ànsia de coses impossibles, l’enyorança d’allò que no hi ha hagut mai, el desig d’allò que podria haver estat, el pensament de no ser un altre, la insatisfacció de l’existència del món. Fernando Pessoa, escriptor portuguès (1888-1935) Volia dir al món només una paraula. Com que no en vaig ser capaç, em vaig fer escriptor. Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)

Després de llegir la novel·la "Todo final es un comienzo", (No la vaig trobar en català) em quedo amb alguns fragments que considero essencials. "Querida Jen: No pienso mandarte nunca esta carta. No sé qué haré con ella después. Supongo que no debería quedármela. Avi piensa que el principal problema en la vida es que estoy encerrado en mi propia nostalgia. Yo pensaba que eso era una chorrada. Luego, después de que me lo dijera, vi en la recepción una lámpara de Ikea que recor

S'ha esquerdat L'ou Kinder I no ha fet soroll Potser estava moll? O buit sense clara Com un Kindle: Literatura plana Sense substància Ni punt ni pàgina. Nivell emocional Cent per cent virtual No tinc grinder No fumo herba Ja ho saps Això no és sa Desinstal·lar Adeu Tinder Cap sorpresa bona Dins de la capsa De Pandora

La proesa i rellevància de la memòria trencadissa. D'això tracta l'última novel·la que he llegit. Memòria de dona, Annie Ernaux Aquesta magnífica escriptora em recorda a Amélie Nothomb. M'ha semblat una novel·la agosarada, crua, valenta, dura, plena d'introspeccions i digressions de la memòria jove d'una dona. Fragments imprescindibles de la novel·la: "Em pregunto si, en començar aquest llibre, no estava imantada per aquesta imatge del jardí de Woodside Park, la noia asseguda

La lluna brilla. Està minvant O està creixent? No me'n recordo Sempre dubto I al final somric Mentre la miro És única i brilla Perquè té llum pròpia. Com diu aquella cançó de La Ludwig Band: "Com t'ho fas per semblar sempre tan segura, per trobar la paraula justa al pensament? Com t'ho fas per saber si la lluna, està minvant o està creixent?"

Encara no sé segur Com serà el futur No sé què passarà demà No puc dir-te què vindrà Ni quin serà el camí Però sé del cert Que el meu destí Va de la mà del verd Que neix Entre les fulles La papallona La gespa tendra I els records d'avui.

"Havia decidit fer-se un altre pircing mentre provava d'imaginar-se què passaria quan l'home es despertés. Segur que se n'aniria a trobar la dona de les ulleres, que el devia estar esperant. Encara que li tornés a llençar l'obrellaunes, o que amenacés de denunciar-lo a la policia, acabaria marxant. La Chiaki pensava que si agafava aquell dolor, l'acceptava i el convertia en alguna cosa bonica, es convertiria en una persona més forta. Havia de fer-se una mica més forta; si no,

Cada passa que fem Ens aproxima A la glòria o a l'infern. Cada dia rememorem Els dies viscuts On no tornem. El silenci és esclau De tot aquest temps Oceà immens i blau De sentiments. Enyorança infantil I oblit de nit. Les primeres vegades Són les últimes. Els records Són tresors I els dies errors O noves il·lusions. Salto damunt les esquerdes Ensopegant i lluitant mentre la Buffy va caçant vampirs. Estones esquerpes Per combatre nits Tòrrides i lentes.