Ping-pong
Ahir va ser un dia especial. Vaig anar a Montjuïc per presenciar un espectacle musical dels que no s'obliden. El concert multitudinari i històric de comiat d'un grup que m'ha enamorat des del primer àlbum, l'any 2010, quan encara no era famós ni mediàtic. Aquesta cançó és de l'últim àlbum, que no havia escoltat amb massa profunditat i ara em pregunto perquè.
Ara l'escolto i somric.
Ara l'escolto i és un bàlsam. Pura poesia.
La música sempre serà un bàlsam poètic.
Igual com ho és la literatura. I l'art en general.
Aquí la deixo. Escolteu-la. I llegiu-la.
PING-PONG
Lletra de la cançó d'Oques Grasses
Una cosa et dic:
Ha marxat, i ara què?
Que complicat el rotllo de l’amor,
acabaré dedicant-me al ping-pong,
segur que m’anirà millor.
Ha marxat, i ara què?
Crec que he perdut el cor pel menjador.
No m’he mogut d’aquí,
no he anat enlloc.
Amb la meva pena i la meva sort.
Tampoc en vull fer un drama,
però és veritat que és trist.
Hi ha hagut ratos de tot però també ha set bonic.
Que ja no tornarà a ser mai més com abans,
i noto un buit que flipes quan penso en demà.
He de pensar menys en tu i més en mi.
Ara que ja no hi ets,
ara que ja no hi és.
Entenc els dies nous com un regal dels deus,
a les llibretes velles tinc dibuixos teus.
Segueixen les onades,
el temps desfà el castell.
On tu i jo ens abraçàvem
ara hi neixen ocells.
Un full en blanc amb tots els plans que tinc per demà,
vull viure cavalcant els núvols que se’n van.
Queden racons bonics i tu saps que és així,
que en quedin molts per tu i que en quedin molts per mi.
A poc a poc se m’omple l’ànima,
a poc a poc vaig passant pàgina.