Eclipsi

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son.

Quines aventures. 

Decidir a última hora que sí que vull presenciar un fenomen meteorològic únic que en realitat no em crida gaire l'atenció. 

Deixar per última hora la recerca de les ulleres protectores per l'eclipsi i, tanmateix, trobar-ne a última hora després de patejar-me tota la ciutat i trucar a cinquanta òptiques.

Fer quilòmetres de cotxe per veure un espectacle únic i irrepetible. Patir per la meva seguretat i vida veient com el conductor, un complet desconegut, amic d'un amic, condueix (i sobretot el que fa mentre condueix, coses il·legals) 

En qualsevol cas, màgia. Ha valgut la pena. 

Pensava que seria un espectacle més normal, menys destable. Però m'ha entusiasmat.