Memòria

La proesa i rellevància de la memòria trencadissa. D'això tracta l'última novel·la que he llegit.

Memòria de dona, Annie Ernaux

Aquesta magnífica escriptora em recorda a Amélie Nothomb. M'ha semblat una novel·la agosarada, crua, valenta, dura, plena d'introspeccions i digressions de la memòria jove d'una dona.

Fragments imprescindibles de la novel·la:

"Em pregunto si, en començar aquest llibre, no estava imantada per aquesta imatge del jardí de Woodside Park, la noia asseguda al banc, com si tot el que ha passat després de la nit de les colònies desemboqués, de caiguda en caiguda, en aquest gest inaugural. Aquest relat seria, doncs, el d'una travessia perillosa fins al port de l'escrip-tura. I, en definitiva, la demostració edificant que el que compta no és el que ens passa, sinó què en fem. Tot això respon a creences reconfortants, destinades a enquistar-se cada vegada més profundament dins nostre a mesura que passen els anys, però la veritat de les quals és, en el fons, impossible d'establir."

(...)

"...gravat profundament en un pupitre de l'institut, el 45 revolucions Only Yous comprat en companyia d'R en una botiga de discos després d'haver-lo escoltat totes dues en una cabina, i que em posava els dissabtes al vespre a Yve-tot a la meva habitació, amb els llums apagats, ballant tota sola a les fosques.

" És l'absència de sentit del que vivim en el moment en què ho vivim el que multiplica les possibilitats d'escriptura."

El record del que he escrit s'esborra. No sé què és aquest text. Fins i tot el que buscava escrivint el llibre s'ha dis-solt. He trobat entre els meus papers una mena de decla-ració d'intencions:

Explorar l'esvoranc entre la realitat esbalaïdora del que passa, en el moment en què passa, i l'estranya irrealitat que revesteix, anys després, el que ha passat."

" Carta de desembre del 1961, a la Marie-Claude:

<<<M'enclaustro i trobo el repòs pascalià a la meva habitació. Els millors moments són aquells en què, cap a les cinc, miro el sol pondre's darrere un vidre. El fred ho petrifica tot a l'exterior i acabo de treballar quatre hores d'una tirada. L'ombrívola biblioteca municipal també em convé. [...] hi ha aquesta frase de Nietzsche que m'agrada tant: "Tenim l'Art per no morir de la Veritat">»."