top of page

Pírcing

  • Foto del escritor: Robert Casajuana Dasca
    Robert Casajuana Dasca
  • hace 1 día
  • 2 min de lectura

"Havia decidit fer-se un altre pircing mentre provava d'imaginar-se què passaria quan l'home es despertés. Segur que se n'aniria a trobar la dona de les ulleres, que el devia estar esperant. Encara que li tornés a llençar l'obrellaunes, o que amenacés de denunciar-lo a la policia, acabaria marxant. La Chiaki pensava que si agafava aquell dolor, l'acceptava i el convertia en alguna cosa bonica, es convertiria en una persona més forta. Havia de fer-se una mica més forta; si no, quan aquell home se n'anés no podria suportar la soledat."

"Es va aixecar i es va plantar davant el mirall del tocador. Va xopar un cotó amb una mica de loció bucal, es va desinfectar el mugró i, amb un retolador, s'hi va fer dues marques petites a banda i banda, procurant que quedessin a la mateixa alçada. Llavors va tornar al sofà, va treure l'agulla del bol i es va quedar una estona mirant-ne la punta. Tenia exactament la mateixa forma que una agulla hipodèrmica, amb l'única diferència que aquella no entrava als teixits sinó que els travessava. Va agafar el tub de terra-micina que tenia al costat del bol i en va treure uns quatre centímetres. Mentre hi sucava la punta de l'agulla, es va ado-nar que l'home s'havia incorporat i la mirava.

En Masayuki es va despertar amb la part esquerra de la cara cremant i es va estar una estona sense veure-hi. Quan va tornar en si, va recordar els esdeveniments de la nit passada. Es va incorporar a poc a poc i va veure com la noia, despullada de mig cos en amunt, es girava davant el mirall i tornava al sofà. Portava guants de goma i estava concentrada en el mugró. Se'l va agafar amb els dits de la mà esquerra, i amb la mà dreta s'hi va enastar una mena de punxa metàl·lica, llarga i prima.

Llavors en Masayuki va tenir un flashback.

O sigui que no li vaig fer mal, es va dir mentre veia la bossa al costat del sofà."


Fragment de la novel·lla de

RYŪ MURAKAMI, Pírcing.



 
 

Entradas recientes

Ver todo
Vampirs

Cada passa que fem Ens aproxima A la glòria o a l'infern. Cada dia rememorem Els dies viscuts On no tornem. El silenci és esclau De tot aquest temps Oceà immens i blau De sentiments. Enyorança infanti

 
 
El silenci

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers. Poser el co

 
 
Romanticidi

(Cançó de Pantaleó) Soc aquí On comença el que encara està per fer Insignificant compendi en soledat No és estrany que ens escapem Sempre tard i malament Quan patim l'amor que ha decidit pels dos Quan

 
 
bottom of page