Originalitat

Ara em mira silent i sospira. Té una lluïssor a l'esguard que em crida. Està amatent, tossut, rabiüt. No el puc mirar massa. No somriu. Es manté quiet. Viu lluny, però present, en la incertesa. Té cabells de presumit. Està net, polit. Vol que vinguis i m'ho ha dit. No parla massa, però sap el que es diu. No el penso llençar. Ahir el meu va desistir. Abans de sortir de casa. Per tocar a Constantí. Vaig voler agafar el teu.

Endevina de qui parlo. És fàcil. No costa gaire.

Deia un filòsof francés que la originalitat no és res més que imitació judiciosa. Era Voltaire. No és que jo no sigui original. És que avui estic inspirat escoltant cançons.

Una vegades vaig parlar amb algú sobre els arts. Hi ha molts arts. La música, que sovint oblido d’escoltar, és l’art que més em salva, després de la literatura. Tots dos són arts que em fan costat. I això no obstant, aquí estic, copiant i enganxant, recordant.

Aquí estic, parafrasejant…”Tot allò que ja has viscut, és com sorra, que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins. I si et dic la veritat. Jo també dic mentides. Que l’amor ens rebenti a les mans. I també…Mitja vida a la carretera. Alarmes per llevar-se. Això no ho canviaré. Que quan no tens res, et queda la vida sencera. I quan no vagi bé, ho farem d’una altra manera. Buscant tresors sota les pedres. Tot el que tens. Tot el que queda.”  Aquí estic, parafrasejant una cançó o diverses cançons de Ginestà.

Partícules microscòpiques del camí. Bocins de mi. Trossets d’ahir, de mi, del que ha de venir. He trobat el tros més gran, el de les pors. N’hi ha moltes, de pors.

Escoltar bona música és sinònim d’inspirar-se i refrescar-se amb una aigua més dolça. Escoltar el grup Ginestà és com volar dins de la nostàlgia. No hi ha una altra manera de saber-ho explicar. Diu moltes coses la nova cançó de Ginestà amb col·laboració de Nil Moliner. Molt recomanable. Escolteu-la. O millor dit, escolteu totes les cançons de Ginestà.

Aquí sota deixo un altre fragment de la lletra (pura poesia):

Sota el teu balcó,

se’ns baixaven les persianes

i avui capaç d’entendre-ho tot,

que bonic és oblidar-te

però quin mal va fer estimar-te.

Amb qui estaràs demà al matí?

Sobre els llençols hi ha un tros de mi.

Amb qui estaràs curant les teves penes? 

Curant les teves penes…