Coincidències en 48h

Any 2022. La calor horrorosa i enganxosa, aixafa totes i cadascuna de les coses.

Dia 20 de juliol. Durant dos dies seguits, m’ha passat la mateixa cosa misteriosa. Més que cosa, en podria dir estranya coincidència.

En un breu lapsus de temps, de només 48 hores, m’he topat amb diferents persones del passat.

Avui he vist, de lluny o d’aprop, tres persones que feia molts anys que no veia ni pensava. Una, la primera, un noi, Adrias, company de batxillerat, m’ha trobat ell a mi. I m’ho ha fet saber més tard via missatge virtual. La segona, una noia, Paula, companya de teatre, l’he trobat just baixar del bus, a una terrassa d’un bar, petant la xerrada amb una amiga. I la tercera, una noia, l’he trobat camí cap a casa, agafada de la mà de la seva parella. Aquesta, que és la que menys recordava, aquesta última, que no sé ni com se diu, se m’ha quedat clavada al cor uns instants.

Ahir vaig veure, més aviat d’aprop, quatre persones que coneixia. Era més probable que passés, perquè totes quatre les vaig veure al mateix lloc. A un concert a Poble Espanyol.

Totes quatre, noies. Totes quatre, excompanyes o examigues. Totes quatre, no van mostrar indicis ni expressions d’haver-me reconegut, malgrat que jo les vaig reconèixer de seguida. Tres, companyes de Batxillerat. Una, examiga de fa mesos.

Per què m’ha passat això? Què ens fa retrobar-nos amb les persones que han marxat de les nostres vides? Hi ha algun truc amagat, alguna raó, alguna motivació? És una mera casualitat?