Esquirols fent camí

Som esquirols fent camí,

per això som aquí

per gaudir del sender

sense saber ben bé què

ens presentarà el plaer

que ens portarà després.

Ara escolto la cançó "Fent camí" del grup Esquirols. No la coneixia. I escoltant-la per segona vegada, em dic, ostres, què és això que sona tan bé? M'encanta.

Quin grup més bo! Per què no el coneixia?

Vindran dies d'angoixa

Dubtaré del compromís

i a voltes diré no.

I potser us preguntareu: com els he conegut, els Esquirols? Doncs per una entrevista que va fer el diari Ara a un grup que es diu Dan Peralbo i El Comboi.

Aquest últim grup encara no l'he escoltat, però recomanava amb majúscules els Esquirols. Deia, si no vaig errat, que els Esquirols són el millor grup en català de la història. I jo pensant que era Sau, el millor!

Tanmateix, avui volia parlar d'un altre tema: de l'intrusisme laboral i la síndrome de l'impostor. No sé si sabeu de què us parlo.

Em refereixo a la sensació d'estar enganyant a algú i/o enganyant-se a un mateix.

Quan vaig començar a estudiar el grau universitari d'Estudis Literaris, l'any 2013, als meus 19-20 anys, em vaig preguntar què volia dir sentir-se intrús. No tenia del tot clar què en trauria, d'estudiar una carrera amb "tant poques sortides laborals." Com ja sabeu, tot allò que tingui a veure amb "les humanitats o les lletres o la literatura o les arts" està mal vist i es considera molt bonic a nivell passional o vocacional, però zero pràctic per poder pagar un lloguer i anar al supermercat cada setmana.

Això no obstant, a mi tant me feia. Tenia claríssim que volia estudiar literatura, ho sabia des de petit, per això m'hi vaig decantar de seguida, malgrat la por al cos que et posa la societat sempre que esculls estudiar carreres artístiques. Com si anar en contra dels teus ideals i seguir el teu instint fos la pitjor idea del món.

Estudis Literaris, quina delícia.

Aviam, anem a veure les "poques sortides laborals" que té (i tenia l'any 2013):

Sortides professionals

• Ensenyament secundari i superior.

• Recerca en l'àmbit de la literatura.

• Món editorial: lectors professionals, correctors, redactors, editors, personal de gabinets de premsa, productors, professionals del màrqueting, comercials, etc.

• Premsa cultural: ressenyadors, crítics literaris, comentaristes en espais culturals (premsa escrita, ràdio, televisió).

• Gestió cultural: organització d'actes relacionats amb la indústria cultural, tant per a l'Administració pública com per a entitats privades.

• Creació literària: novel·listes, dramaturgs, guionistes de cine i televisió, professors de creació literària.

• Llibreters professionals.

• Administració pública.

Endevineu a quina feina m'he dedicat, després del grau?

Durant un temps, nou mesos de la meva vida, vaig treballar de llibreter. I després, vaig entrar de dret al món educatiu. M'ha anat malament? No del tot. M'he pogut guanyar la vida? Jo diria que sí. Els sous a Catalunya són un absolut desastre? Evidentment. Els lloguers estan pels núvols? També. El capitalisme és una maça que ens destrueix? Per descomptat.