Malgrat el temps fugaç que ens escurça el temps capaç d'esfondrar-nos els fonaments,
Malgrat el temps audaç que ens furga el temps de les besades i els amors lents,
Malgrat la calma instaurada després de cada sotrac de l'ànima,
Malgrat el temps d'estimar-nos a nosaltres mateixos i tornar a ser nens,
Malgrat el temps d'esbotzar-nos els malsons amb somriures calents,
Malgrat el temps d'escriure'm i escriure't cada dia tots els meus pensaments,
No puc negar-te, no puc negar-me,
com m'agrada, mirar-te, mirar-me,
com m'agrada, estimar-me, estimar-te.
Malgrat tot això
ara només puc dir-me
que m'estimo
que em miro
que ens estimo
us estimo a tots.
Encendrem tu i jo
junts i fent-nos un
tots els focs
no vull tristors
no vull penes
no vull roques
només vull llunes plenes
i els meus llençols
i els meus dubtes
i els meus ulls
i les nostres mans
abraçades i les nostres besades lentes.