Malgrat

Malgrat el temps fugaç que ens escurça el temps capaç d'esfondrar-nos els fonaments,

Malgrat el temps audaç que ens furga el temps de les besades i els amors lents,

Malgrat la calma instaurada després de cada sotrac de l'ànima,

Malgrat el temps d'estimar-nos a nosaltres mateixos i tornar a ser nens,

Malgrat el temps d'esbotzar-nos els malsons amb somriures calents,

Malgrat el temps d'escriure'm i escriure't cada dia tots els meus pensaments,

No puc negar-te, no puc negar-me,

com m'agrada, mirar-te, mirar-me,

com m'agrada, estimar-me, estimar-te.

Malgrat tot això

ara només puc dir-me

que m'estimo

que em miro

que ens estimo

us estimo a tots.

Encendrem tu i jo

junts i fent-nos un

tots els focs

no vull tristors

no vull penes

no vull roques

només vull llunes plenes

i els meus llençols

i els meus dubtes

i els meus ulls

i les nostres mans

abraçades i les nostres besades lentes.