V.O.S

Reflexió sobre el cinema en versió original. Un dels arguments més prototípics i recurrents per defensar a capa i espasa el cinema doblat al castellà, és aquest: Si veus una pel·lícula subtitulada, estàs llegint tota l'estona i et perds la interpretació dels actors i actrius que apareixen a la pel·lícula. D'acord, ara direm, per un moment, que aquest argument és cert, irrevocable i totalment efectiu per aniquilar el desig de veure cinema en versió original subtitulada. Pensem en els còmics. Tintín. Astèrix i Obèlix. Zippy i Zape. Benet Tallaferro. Còmics manga. Els còmics que vulgueu. Quan llegim un còmic, el nostre procés mental és molt similar -per no dir idèntic- al procés cerebral que duem a terme quan mirem una pel·lícula en versió original subtitulada. Els diàlegs del còmic estan escrits en un marge de la vinyeta, en les bafarades, que normalment estan a dalt de tot o a baix de tot. Per què no podem acceptar que una pel·lícula en versió original subtitulada sigui com un còmic? Per què ens hem d'habituar a la derrota soporífera d'escoltar el doblatge pèssim d'actors magnífics? Personalment, opino que veure una pel·lícula doblada al castellà, quan l'idioma original és un altre, em sembla una pèrdua de temps enorme, equiparable a llegir el Carlos Ruiz Zafón o la Laura Gallego García traduïts al català, quan entenc perfectament el castellà. Si podem llegir còmics sense escandalitzar-nos per anar movent els ulls de la il·lustració al text, per què no podem anar al cinema Verdi o Yelmo o qualsevol altre i gaudir d'una pel·lícula plenament?