Síndrome de la fatiga per excés d'informació

Hi ha un síndrome o un estat d'alteració que he descobert fent un curs docent.

I que molts vivim sense ser-ne conscients.

Tenim un sistema nerviós que s'altera en relació a l'assimilació d'informació.

En aquest apogeu capitalista de les noves tecnologies, existeix una fatiga acumulada per excés d'informació. Intentar assimilar tota la informació exterior que ens arriba, ens condueix a un estat d'estrès. El telèfon mòbil, les xarxes socials, les notícies...

Fins i tot les converses bifurcades o els sorolls. Estem acostumats a viure en un ecosistema sobreestimulat. Però no ens adonem que aquesta informació exterior ens afecta a l'interior. Quan patim aquest síndrome, ens trobem en un estat agitat,

sobresaturació, hiperexcitació, inseguretat, problemes de concentració i disminució de la capacitat analítica. Aquest obstacle ens influeix a totes les persones.

En la societat actual, capitalitzada i consumista, estem rebent diàriament informació per diversos canals (visual, auditiu, etc.) a la qual no podem dedicar prou temps. Aquesta immediatesa ens obliga a passar el dia saltant d’una cosa a una altra, traient importància a tot i sense profunditzar en res. I sabeu què ens passa, aleshores? Que desconnectem. L'excés d'informació ens immobilitza, ens condiciona.

Vivim en un món estressat, un món accelerat, que no gaudeix del silenci.

Vivim en un estat d'alerta perpetu, un ambient que ni deixa lloc al silenci.

Als adults i als nens ens passa una cosa molt similar.

Quan un professor educa, sempre s’intenta que els nens no s’avorreixin i se’ls proporciona un ventall ampli d'estímuls, però aquesta intenció és negativa per l'aprenentatge. Els nens (i també els adults) han de conviure amb el buit, han d'aprendre a avorrir-se. És en el silenci de l’avorriment on el nen (o l'adult) pot desplegar les ales, alliberar-se dels estímuls, desenvolupar la seva creativitat.

Això es pot lligar al pensament del filòsof Byung-Chul Han.

Byung-Chul Han creu que el sistema capitalista, la productivitat,

la creació de riquesa i la lliure competència, tot plegat, destrueixen les persones.

Ens anem tornant cada vegada més narcisistes i egoistes per culpa del capitalisme.

Per a Byung-Chul Han, Internet, les xarxes socials i la revolució digital han fet molt de mal a l'humanisme. Byung-Chul Han afirma que existim com un eixam digital d'individus aïllats, sense acció col·lectiva, sense sentit.

Hem generat una hipercomunicació que destrueix les bases de la societat:

el silenci s'ha aniquilat, vivim en un estrèpit constant que ens aixafa,

vivim en un soroll constant que ens automatitza, ens impedeix qüestionar-nos l'ordre establert. O en altres paraules, el totalitarisme s'ha tornat invisible i ens ha robat l'ànima.

Javier Benegas (La ideología invisible):

Totalitarisme invisible és deixar-se arrossegar per les masses, deixar-se condicionar.

Totalitarisme invisible és fer el buit a aquella persona que no té xarxes socials, que no té Whatsapp.

Totalitarisme invisible és acostumar-nos als crits, als sorolls, fugint sempre del silenci.

Totalitarisme invisible vol dir que si un dia penges una foto a Instagram, al dia següent n'hauràs de penjar una altra, per formar part d'un sistema, per no ser menys que la resta, per no situar-te al lloc marginal.

Totalitarisme invisible vol dir oblidar-nos de connectar de debò, sense interferències, sense mòbils, sense xarxes socials que reflecteixen una realitat fictícia, un perfil virtual que no som nosaltres.