Sensibilitat

Si escrius a Google Imatges aquesta paraula, apareixen fotografies de gent deprimida, aixafada, trista, plorant, desfeta... La sensibilitat no és això. No únicament. La sensibilitat té un punt de vista científic bàsic; el nostre sistema nerviós processa els estímuls i la informació exterior d'una manera diferent, una manera més intensa. Tenir sensibilitat no és cap trastorn o problema de conducta.

Tenir sensibilitat té a veure amb la major capacitat de processament d'un estímul exterior. Això vol dir ser més reflexiu i donar més voltes a les coses. Cosa que condueix, sovint, a la saturació, la sobre-estimulació i estrès. Els nostres sentits no estan més aguditzats, sinó que tot s'origina en la manera com el nostre cervell processa la informació.

M'agradaria precisar que soc sensible i soc escriptor i soc professor i tot va unit. També soc moltes coses més. Escriure històries i pensaments i poemes i novel·les em permet expressar la meva sensibilitat.

En aquesta societat, és fàcil que una persona sensible es pugui sentir fràgil i marginada. Vivim en un món regnat per un ritme frenètic, capitalitzat i mecanitzat. Un món accelerat que presta més atenció a la producció que no pas a l'emoció. Has publicat una piulada? Has penjat una foto a Instagram? Has canviat la teva foto de Facebook? T'has dutxat? Has esmorzat? Tens feina estable? Has treballat? Tens parella? Tens pis? Tens fills? Vas al cine sol? Vas a passejar sol?

I l'art? I la literatura? On queden? I les pel·lícules, on són? I la filosofia? I l'espiritualitat? I la naturalesa? I la reflexió? I la meditació?

Cal que deixem de lluitar contracorrent. Quan hom deixa d'anar en contra d'ell mateix, comença a entendre com és, comença a acceptar-se i respectar-se.

Cal respectar als altres i entendre que no hem vingut a aquest món per fer-lo més difícil, tot el contrari, hem vingut al món per ajudar-nos i estimar-nos.