El ventall s'atura (o satura)
- Robert Casajuana Dasca
- 12 ago 2021
- 6 Min. de lectura
El ventall s'atura. El ventall satura.
El tall del vent s'atura. El ventall de coses,
el ventall d'opcions infinites,
de totes les històries i aventures,
tot el que pots i vols fer a la vida.
El ventall ampli de plataformes de contingut televisiu
(NetfliXD, PrimeXD, FilminXD, HBOXD, etc...) fa que enlloc d'ampliar, redueixi les opcions.
L'excés infinit de possibilitats per escollir ens satura.
Escollir una sola pel·lícula per veure entre tantes alternatives
dins i fora de cada plataforma de contingut de pagament...
Escollir una pel·lícula i després mirar el capítol de la sèrie famosa,
aquella sèrie que tothom ha vist menys tu, que has de veure,
que has de veure tant si com no, per formar part de la comunitat,
per poder tenir un tema de conversa (banal).
El ventall s'atura. El ventall satura.
Aquest text és una prosa poètica de ficció, de ciència-ficció,
qualsevol similitud amb la realitat és mera coincidència....
La mera existència és un viarany de possibilitats infinites.
Cada nou dia, cada nou instant, és una aventura, un present que serà futur i passat.
Cada nou alè de vida és una possibilitat viscuda.
Què veuré avui? Ja he sopat. Són les deu en punt. Llegir un llibre? Bah, que avorrit, això.
Entres a on sigui. Entres a NetfliXD. Vols veure una pel·lícula. Vas mirant.
No saps quina escollir. Comences a angoixar-te, però encara és aviat perquè ho notis.
Comences a buscar per gèneres. Va, una comèdia. Vas movent, a dreta i esquerra,
com si enlloc de cinema es tractés del Tinder. No, aquesta no em convenç.
Aquesta sembla interessant, però no conec cap actor o actriu del repartiment.
Aquesta, ei, aquesta també, i aquesta altra! Ara en tinc tres, quina trio?
Això és més complicat que anar al supermercat a comprar.
Per què haig de fer això? Ja estic prou saturat de feina.
Porto una hora mirant i encara no he començat a veure res, cap pel·li.
L'estrès de la feina i de la vida monòtona que duc ja és un pes prou gran,
com perquè a sobre m'hagi de dedicar a buscar una pel·li que potser després és una merda!
Tantes pel·lícules, tantes opcions, de què em serveix?
On queda anar al cinema a veure una pel·lícula i prou?
El fet d'escollir és un acte que sempre m'ha costat molt.
Escollir. Vols un paquet d'arròs o un de macarrons? Agafa'ls tots dos.
Vols unes sabates negres o en vols unes de marrons? Agafa-les totes dues.
Tenir a l'abast tantes opcions ens condueix a esborrar-les totes.
Estic cansat de treballar i de viure i de somiar i a sobre ara he de perdre el temps buscant una pel·li.
La fatiga pel treball no és res en comparació amb aquesta fatiga...
Perdre el temps buscant i remanant, escollint sense escollir, amb por, tement equivocar-se...
"Todo se reduce al acto de elegir una de entre todas las opciones posibles y el miedo a equivocarnos, incluso cuando somos perfectamente conscientes de que las otras opciones no desaparecerán después de haber elegido (…). No nos sentimos a gusto gastando el tiempo en algo de lo que no podemos estar seguros que sea la mejor elección posible".
Has vist l'última sèrie d'HBO? No, no en tinc, no estic a HBO.
Doncs t'hi has d'inscriure! Paga, consumeix!
Ja estic a Filmin. Ei, va, que és molt bona aquesta sèrie, no la trobaràs enlloc!
Has vist l'última pel·lícula de Amazon Prime Video? No la trobaràs enlloc més!
No la vull veure. Mira, se m'han passat les ganes.
Però què dius! Si només són cinc euros, sis euros, set euros al mes!
Si és una ganga! Jo estic donat d'alta a moltes plataformes, així tinc més opcions!
I quant suma, tot plegat? Doncs cadascuna són de mitjana 8 euros, i ara estic subscrit a 5.
8 X 5 = 40 euros al mes. És una ganga!
40 euros al mes, una ganga? Mare meva! I quantes sèries o pel·lícules mires, mensualment?
Una, màxim dues, no tinc gaire temps lliure amb la feina.
40 euros al mes per veure dues pel·lis?
Et surt més econònim anar al cinema un cop per setmana, i mira que les sales de cine són cares!
Ei, que tu pagues 50 euros per tenir internet a casa!
No té res a veure tenir internet amb veure sèries i pel·lis!
Potser no, ja m'he cansat de la conversa.
Enlloc d'això, podries, no ho sé, donar 2 euros al mes a una ONG.
Les ONG són una estafa, tio! Només et volen treure la pasta!
I les plataformes de cinema i televisió, què són? Una font d'ingressos, empreses multimilionàries!
Però Netflix i els altres gegants comencen a ensumar la pudor dels usuaris que marxen,
com li va passar al creador de Facebook...
Com lluiten NetflixD i la resta de plataformes contra la fatiga de decisió?
Ells saben que els primers 60 segons des que entres a la plataforma, són crítics, són vitals.
Per això bombardegen a l'usuari amb propostes de visionat personalitzades:
tràilers que s'autorreprodueixen, l'opció de guardar contingut que t'agrada a la teva llista de reproducció, recomanacions segons el teu historial, llistes de novetats, les sèries més populars, etc.
Però totes aquestes tècniques no semblen ser suficients. Per això, Netflix ha estat experimentat amb dues funcions que fan olor de desesperació: Netflix Direct, i reproducció aleatòria.
Al final, què queda, en tot això?
El mateix que hi ha en qualsevol altre espai de la xarxa cibernètica.
Les xarxes socials també demanen que els seus usuaris siguin fidels i no marxin,
que es quedin, que segueixin penjant fotos del seu plat de fideus,
fotos de les vacances d'estiu, del que sigui, sempre més i millor...
Si tens Instagram i no penges fotos, la gent et mira estrany (virtualment),
i et deixen de seguir, o pitjor encara: consideren que t'has donat de baixa.
Si tens Twitter i no fas piulades ni retwitts, és evident que no hi ets, no existeixes,
ningú no vol saber de tu i ningú no et seguirà i per tant estàs K.O., Kaput, desaparegut.
Desaparegut en el combat de voler què? Demostrar què?
Que ets a Internet? Que estàs consumint i produint?
Que estàs penjant fotos (teves, íntimes, noves) gratuïtament per enriquir grans multinacionals?
Que estàs penjant ressenyes de llibres per fer publicitat (gratuïtament, sense cobrar, a canvi de res) d'autors i editorials?
Que estàs penjant (pitjor encara) vídeos banyant, ensenyant el teu cos (gratuïtament, sense cobrar, sense cobrar)?
I on van a parar aquestes fotos i vídeos que penges?
On va a parar el teu rostre fotografiat, el teu cos, la teva imatge?
Ho saps, tu, on vas a parar quan circules per la xarxa?
No ho saps, oi? Jo tampoc, no ho sé, no en tinc ni idea.
Però participar activament en les xarxes socials
és una manera d'incentivar el control social i l'espionatge.
Facilites la feina a les grans empreses, als polítics i a tothom que vulgui lucrar-se.
Ara faré un vídeo cantant una cançó, així tindré molts likes.
Però i si no agrada? Ningú no em voldrà escoltar...
No és més bonic cantar en privat a la dutxa, en directe, o amb els teus amics, sense intermediaris virtuals?
No és més saludable i humà explicar a un amic que t'ha agradat tal llibre o tal pel·lícula?
Explicar-ho de veritat, vull dir, en veu alta, mirant-lo als ulls, no és més humà?
Potser hauríem de fer un pensament. Jo també, m'incloc en el sac.
Potser hauríem de buscar una mesura, un canvi de xip urgent, per revertir aquesta deriva. Tant important és, rebre likes i comentaris?
Mira, m'he tallat els cabells, penjaré una fotografia perquè tothom ho sàpiga!
No, evidentment que no ho faré, quina necessitat hi ha?
Què en sé, del futur d'aquella foto? A on anirà a parar?
De què serveix exhibir-se d'aquesta manera?
Cap a on ens condueix?
Al final, sabeu què passa?
Si penges moltes fotos a les teves xarxes socials,
acabes formant part del cercle,
acabes formant part del capitalisme,
enriqueixes Mark Zuckeberg i tots els seus col·legues,
i al final de tot, saps què?
Et converteixes en un producte.
Tu mateixa. Deixes de ser una persona. Passes a ser un producte de consum.
Penges una foto. Després et donen like. I tu dones like a la foto d'un altre.
No saps ni qui és aquell altre. Tant se val. L'important és encaixar.
Al final, l'únic que acabem fent sabeu què és? Consumir i produir.
Per què us penseu que les xarxes socials són gratuïtes?
Perquè no cal pagar, n'hi ha prou amb ser-hi per omplir les butxaques del Mark Zuckeberg. Sabeu com va començar Facebook? Robant. Mark Zuckeberg robava fotografies i les penjava. Sabeu què són les xarxes socials i NetflixD i companyia?
No són un mètode de comunicació, no són una missatgeria útil, res d'això.
Les xarxes socials no són gratuïtes, pagues amb la teva imatge i la teva informació privada. Las redes sociales no son lo que las corporaciones de Sillicon Valley han querido vender a la población usuaria de estas plataformas virtuales. No son horizontales, menos neutrales. Tampoco, son gratuitas ni tienen como objetivo principal comunicar, conectar, entretener e informar a sus usuarios. Su uso se paga con la huella digital y su fin es acelerar el proceso de circulación de la mercancía.
Fonts bibliogràfiques (que ho expliquen molt millor que jo) :
I la millor :
Comments