Vull : aquest poema d'avui

Vull estar al teu costat sense necessitat.

Vull sentir el teu batec sense insistir.

Vull descobrir-te sense avorrir-me.

Vull descobrir-te sense posseir-te.

Vull sentir el teu sotrac sense patir.

Vull resseguir el camí del teu cos cada matí.

Vull descobrir el que encara no t'he dit.

Vull descobrir el que m'has de repetir.

Vull estimar-te amb calma, com una onada.

Vull estar amb tu sense dependència,

Vull estar amb tu sense obligacions

Vull estar amb tu com dos volcans en erupció

Vull estar al teu costat

Sense causar-te cap sotrac

I amb la mel de l'anhel

Regalimant dels llavis.

Els teus llavis de gel i de foc

Els teus llavis, el setè cel

El cel roig encès pel capvespre

Això vull

Descobrir-te

Fins que em diguis

Que ja ens coneixem.

És molt aviat

Per dir aquestes atrocitats:

Tot té un final. Això és evident.

Dir adeu, sap sempre greu.

Espero que el nostre temps duri

Eternament.

Potser un dia ens odiarem

Ja ho veurem

Potser un dia ens cansarem

Però el patiment

Haurà valgut la pena

I l'oblit imminent

Serà l'única condemna

Del temps viscut sorrut

Que hem compartit

Com aquest poema

Que t'he escrit.