Tu i jo

Estic ofert, soc un regal obert d'extremitats, com un àngel, en un desert glaçat. El cel està descobert per l'anonimat. He trobat una calidesa d'un to daurat que s'assembla al fred. Els pols oposats s'atrauen. Els extrems es toquen sovint, com la fam i la plenitud, com la riquesa i la pobresa. Prefereixo ser ric d'ànima que governat per les flames del neguit. Prefereixo ser ric d'esperit, despert, eixerit, somiatruites, escarransit, cohibit, abans que ser llàgrima de l'excés de diners.

No m'agrada comprar res. Les coses importants no valen diners. Els somriures, les abraçades, els cabells llargs, els ulls espurnejant. Tot és un sol instant. Res més enllà d'aquest present. Insistent. Valent.

Estic obert, cobert de foscor, aixoplugat per mil pensaments que brillen com un foc.

He viscut la por d'aprop. El xarop de la vida, la temença d'allò intangible. No hi ha res més real que la ficció. Vull descobrir-te. La mentida escrita em manté amb vida.

Soc honest, però només en la dicció.

La vida és angoixa i tristor, plors i diversió.

Soc honest, la malaltia en vida no em fa por.

És la mort, la que em manté despert.

Abans de marxar, voldria escriure.

Abans de marxar, voldria estimar.

Publicar una novel·la senzilla i plena de vida.

Abraçar una esquena suau i emblanquinada.

Estimar bojament sense embogir pel camí.

Escriure follament sense oblidar el destí.

Vosaltres. Vosaltres sou el destí.

Tu. Tu ets el camí.