Sobre monstres i homes

Un grup que em té el cor robat i m'ha acompanyat durant els últims anys i que sempre em fa ballar i plorar i riure i que fa poc va desaparèixer del mapa del panorama musical català, és la versió catalana i humil de Of Monsters and Men.

El grup en qüestió es diu Sense Sal i va plegar fa uns quants anys, cosa que em va deixar amb un buit enorme durant un temps.

Sense Sal tenia un estil indie molt personal, creatiu i melòdic, amb unes lletres nostàlgiques i poètiques que combinaven a la perfecció la bellesa sublim de compactar, sense trepitjar-se, dues veus principals, una femenina i una altra de masculina.

Aquest estil musical també forma part de l'ADN del grup indie Of Monsters and Men i que em recorda a la combinació de veu femenina i masculina d'altres grups catalans boníssims que ho han petat fort: Ginestà, Els Catarres, o Jo Jet i Maria Ribot. També podríem afegir Roba Estesa, no perquè combinin veus sinó perquè són molt bones.

Sense sal va deixar els escenaris però mai no oblidaré els seus directes meravellosos, les seves coreografies divertides i originals i en definitiva, els seus concerts a l'aire lliure, la joia de gaudir, la frescor i la vivacitat que desprenien (i desprenen) les seves cançons, plenes de missatges d'amor i desamor i cants a la vida.

Qualsevol cançó seva us farà saltar, ballar, sentir o plorar. No us en faré una llista perquè totes són màgiques i bones, fins i tot les més antigues com la de l'autobús 121.