Escriure
- Robert Casajuana Dasca
- 2 ene
- 1 Min. de lectura
Escric això com un exercici de creació. Escric això per esbossar una manifestació. Escric això per avisar que ja no escric. He deixat d'escriure. Ho he deixat. Com qui deixa un vici. Com deixar el tabac. Total, ja ningú no em llegeix. De què em serveix? He perdut la noció de ser jo mateix. Potser no del tot. Potser només rau en algun racó adormida com una cançó antiga o una heura enfiladissa. Espero tornar a escriure aviat. Espero recuperar allò que creia oblidat. A vegades encara escric. Ara mateix, per exemple. Sona redundant. Tan se val. No hem de renunciar a allò que ens fa feliços, encara que tot s'hi oposi. No hem de renunciar als nostres somnis, encara que siguin impossibles. Escriure consisteix en això. Precisament en això. Seguir somiant. Seguir teixint somnis en paraules escrites. La passió neix de dintre. No mor mai, només es queda adormida. No puc renunciar a això. No puc renunciar a ser jo. Propòsit d'any nou. Escriure. No escric per ningú altre que per mi mateix.