Tothom diu t'estimo(1996)

Introducció

Els llibres (bons) m'emocionen (crec que ja ho sabeu). I amb les pel·lícules també em passa el mateix. Ahir estava veient aquesta joia de pel·licula de l'any 1996, que creia que havia vist i resulta que no. Ja ho he comprovat; si l'hagués vist, me'n recordaria, perquè és divertida i inoblidable. Com de costum, està dirigida, protagonitzada i escrita pel grandiós Woody Allen i he de dir diverses coses: aquest cineasta (que ara té 85 anys) és tan polifacètic i talentós que pot fer una comèdia esplèndida, un drama, una pel·li musical i tot li surt rodó.

Efectes especials

A més, en aquesta pel·lícula de 1996, l'espectador que tingui coneixements tècnics de cinema, pot observar uns efectes especials esplèndids, màgics, com l'escena del ball final amb Woody Allen, que costa de creure que estigui filmada l'any 1996, per la manera com s'enlaira la dona que balla amb ell.

Per no parlar de l'escena genial dels fantasmes/ànimes que surten dels taüts per ballar, cantar i animar als tristos familiars cares-llargues davant la mort sobtada de l'avi senil.

Surt del seu taüt en Pop i la família li pregunta : "Pop, is that you?"

I comença a entonar un inesperat cant per gaudir de la vida.

I have one message for you. / You work and work

for years and years...always on the go.

You never take a minute off.. too busy making dough.

Someday, you say, you’ll have your fun...when you’re a millionaire.

Imagine all the fun you’ll have... in your old rocking chair.

Enjoy yourself....it’s later than you think...Enjoy yourself...

( Tinc un missatge per a vosaltres. Treballes i treballes

durant anys i anys ...sempre a la marxa.

Mai es pren un minut de descans ..massa ocupat fent massa.

Algun dia, dius, et divertiràs ... quan siguis milionari.

Imagineu-vos tota la diversió que passareu ...

al vostre vell balancí...Gaudeix...és més tard del que penses ... )

Guió

El guió és àgil, divertit, intel·ligent i esplèndid, com no podria ser d'una altra manera, venint de Woody Allen. La cançó que tots els personatges canten en algun moment o altre durant els 90 minuts del film, és trista i bonica a parts iguals : "I’ll never fall again. / Said ‘adieu’ to love..." Una cançó d'amor i desamor que convida a prendre's els desenganys amorosos amb serenor i gaudir del fet d'estar vius.

Com sempre, un guió ben treballat i esplèndid, que convida a la reflexió i a la filosofia.

Un guió màgic que parla de la importància de la mort i també el gaudi d'estar vius.

Natasha Lyonne

Entre el repartiment gloriós d'actors i actrius famosos, hi ha una actriu que considero d'especial rellevància per la seva joventut : la Natasha Lyonne, que aleshores tenia tan sols 17 anys i fa un paper secundari molt ben travat. Aquesta Lyonne la vaig conèixer gràcies a la famosa sèrie dramàtica "Orange is the new black", i veient "Everybody Says I Love You" l'acabo de reconèixer en els seus disset anys i l'esplèndid paper que fa cantant, ballant, interactuant amb un grandiós Eduard Norton, entre d'altres com Woody Allen en un paper secundari molt divertit o per exemple l'aparició estelar d'una jove Julia Roberts.

Conclusió

És una pel·lícula meravellosa i atemporal, que convida l'espectador a cantar, ballar i sentir-se feliç pel simple fet d'estar viu. Com ja he dit abans, el guió del film és perspicaç, àgil, divertit, intel·ligent i esplèndid, com no podria ser d'una altra manera, venint de Woody Allen.

Una pel·lícula de visionat obligatori, tan per aquells amants incondicionals de l'humor absurd i intel·ligent, com per aquells que no coneixen Woody Allen.