Soroll i samarretes

Això no és només un poema. Això és una cançó mítica que feia temps que no escoltava.

Avui l'he escoltat de casualitat i m'he sentit molt identificat amb tot el que diu.

Criden fort, com si tot aquest volum de veu els donés la raó. Preparats, per marcar-nos les tendències noves que es porten enguany.

Paga, i et donaran tot el que mai has necessitat. Sempre a preus ajustats.

Són per tot, a les bústies, els vagons de metro i les sales d'estar, als carrers i a la gira de l'artista que ha empenyorat la moral.

Saben els teus punts febles, les vegades que vas al banc. Obres l'ordinador i ja t'han caçat.

Sona la cançó que més m'estimo d'aquest mon però ara és per vendre i quan la sento és només soroll.

Sembla car, però el producte que t'imposen té un disseny especial, anunciat, amb campanyes agressives fetes per professionals.

Roba, presidenciables fent ganyotes, plans de pensions, mòbils amb forma de consolador.

Sona la cançó que més m'estimo d'aquest món però ara es per vendre, ara vol vendrem merda.

Sona la cançó que em va ajudar a menjar-me el món, però ara la sento i quan la sento és només soroll.

Tria bé la samarreta que t'has de posar demà. Pot mostrar que encara penses, o només ser un anunci ambulant.

Sona la cançó que més m'estimo d'aquest món però ara es per vendre ara vol vendre'm merda.

Sona la cançó que em va ajudar a menjar-me el món, però ara la sento i quan la sento és només soroll.

ELS PETS - SOROLL (2011)