Pensa: un poema massa llarg

Pensa en un poema quilomètric com aquest. Pensa en una mica de poesia. No et moriràs, per fer-ho un dia. Pensar ho fem cada dia, però...I pensar en poesia? Pensa en un tema ortopèdic. Pensa, deixa't vèncer.

Pensa en les paraules no dites, aquelles que són les més petites, tímides, com abraçades inaudites, com alenades que suren per l'aire.

Com deia Oscar Wilde: la millor manera de resistir una temptació és caure-hi de quatre potes, com els gats. Pensa, ja comença la poesia. Pensa en el que penses. Pensa en el que pensaràs. Pensa i existiràs. Bé, millor no pensar-hi més. L'home del temps és el més expert en aquests moments. L'home del temps ja fa temps que xerra del temps. Diu que ets una persona. Una persona nerviosa durant un temps. Diu que ho sap perquè t'observa cada cert temps. T'estic vigilant. T'estic espiant. Com qui vol treure's el carnet de conduir, però en aquest cas, el carnet d'existir. Ja ho deia, Oscar Wilde, molts existeixen, però molt pocs viuen. Existir. L'existència. Un examen de plàstic. Un gos asmàtic. Una carrera gaudiniana que no saps quan s'acaba fins que s'acaba. Una marató quilomètrica. Et pregunten, Ep, que tens dubtes? Et pregunten, si no entens alguna pregunta, pregunta, eh? I et pregunten, pregunta, pregunta? Que preguntis si no entens les preguntes que et pregunten. Ho has entès? Cap pregunta? Et diuen que són ximples i estranyes, les preguntes, o potser més aviat ho són ells? I el millor que pots fer, afegeixen després, és precisament respondre amb els ulls clucs i les mans enlaire i les armes al terra i la ment en blanc, respon el que vulguis, tant se val, respon sense pensar, sí, va, respon ja, respon a la babalà.

Tens fills? Tens fils? Tens parella? T'agrada la paella?

Entens alguna cosa, de tot això? Oi que no?

Perfecte! De fet, com menys pensis, millor.

Pensar està sobrevalorat. No ho has notat?

Au, va, respon, a la babalà, respon sense pensar. Tens temps? Tens dubtes?

Tens pensaments? Pensar et molesta?

Pensar et cansa? Com deixes de pensar?

Tens pensaments sovint? Penses cada dia?

Tens pensaments suïcides? Tens mocs?

Tens visions d'esperits? Tens amics? Creus en els fantasmes? Creus en Déu?

T'agrada dormir rodejat de flames?

T'agrada assassinar familiars propers?

Algun cop has saltat per la finestra?

Fas balconing? Obres la boca quan parles?

Ara, després d'aquest test, te'n farem quatre més. Respon ràpid, no et quedis estàtic, respon sense pensar. No passa res.

T'agrada córrer? Riure? Matar? Plorar?

No passa res si dius que sí.

A la babalà. Recorda. No pensar.

Resulta que el resultat és un paper mullat inconcret.

Després d'unes setmanes et direm la nota que has tret. Com ho avaluarem? Avaluar? Quin disbarat! No t'ho direm, és un secret. Pensa que som experts. Sí, o no. Millor no pensis en res. Això, això. Molt bé. Respon sense pensar.

T'agrada menjar? Et molesta parlar? Tens fred? Ets tímid? Tens vergonya de parlar?

T'agrada menjar carn? Respon, ràpid. Respon sense pensar. A la babalà.

Com menys pensis, més veritats diràs. Pensa que si has dit que sí, voldrà dir que no. Au, ja podem plegar. El que responguis et definirà. Respondre sense pensar. Ets una persona de fiar? I aquest examen, és de fiar? No t'ho preguntis. No pensis. Respon a la babalà. Et pregunten si no entens alguna pregunta i et pregunten que preguntis si no entens les preguntes que et pregunten. Ho has entès?

Ja t'ho diré a la propera; la majoria de coses no tenen pes, no valen res, el sentit no està definit, el significat canvia, no és hermètic.

A vegades, saps què passa? Que les millors paraules les escrivim sense pensar-les. Pensa. No hi pensis. Estàs fet un sac de nervis. No hi pensis.

Com diuen les Oques Grasses: "Que si m'hi he de fer mal, pensar-hi no em serveix." I cremo de desig, cremo de desig..."

Doncs això, noi, per acabar, recorda: menys pensar i més actuar.

Com deia Charles Chaplin, en els seus dies dolços: "pensem massa i sentim massa poc."

O millor encara, com diu Woody Allen en una de les seves pel·lícules més infravalorades: "Estimar és patir. Per tant, per evitar el patiment, el és millor no estimar. Però llavors, hom pateix per no estimar. Després, estimar és patir, i no estimar és patir. Patir és patir. Ser feliç és estimar. Ser feliç és, per tant, patir. Però sofrir fa que un no sigui feliç. Així, per no ser feliç, s'ha d'estimar, o estimar per a patir, o patir de massa felicitat. Espero que estigueu prenent nota..."