Les cançons

Les cançons són crits al cel i poemes. Sobretot les cançons que diuen coses. Sobretot aquelles que et buiden el neguit i et netegen les cabòries. Les cançons són poemes i llums, incandescència i fum.

Sobretot aquelles que et buiden i t'omplen. Sobretot aquelles que ressonen al teu cap a les palpentes.

Aquest fragment que comparteixo a sota, sembla un poema perquè ho és. No és meu, no l'he escrit jo. Forma part de la cançó "Corb" del grup Pantaleó. Colaboració amb Mazoni i la poeta Anna Gual.

"Desfàs l'asfalt que et condueix al desastre. Ets sinistre, ets com jo.

Boles de foc que apagues amb la boca i una llum que dius "meva".

I jo que et dic "no és teva", és del que s'escapa, del que s'esmuny per les branques. Deixa de dir "teva", deixa de dir "meva", deixa de dir "nostre",

si només ens pertany allò fràgil, allò que es trenca. Desfàs l'asfalt que et condueix al desastre. Ets sinistre, ets com jo.

Cridòria a la panxa. I on espera el corb, nosaltres.

Com controles l'incert?

Com aconsegueixes creure en l'invisible?

Ets sinistre. Ets com jo. Ets el llop que busca tornar al refugi.

Si hi ha una porta l'obriré. Si hi ha asfalt, l'aixecaré.

Per la manera com trepitgi les plantes, em reconeixeràs.