Això és un text de dedicació i destitució, un crit al vent agitat, una mena de descomposició i recomposició, una mena d'enfrontament amb el meu jo, una mena de destrucció i creació, una mena de força, una entesa, una defensa de la creació, de la energia, de la follia creativa. Però també és un crit al buit, de no entendre, de saber i no saber què dic. Què és, escriure? Què és, la inspiració? L’escriptura és una lluita dura, agosarada, aferrissada, desacomplexada, interminable, una lluita cap a un mateix i envers els altres. Després d’uns dies en silenci, penses que tens tot el temps necessari. Però malgrat això hi ha una força de gravetat que t’ha arrencat el braç de la inspiració. A vegades sents que has perdut força i no saps si és una cosa teva o seva, si et ve de dins o de fora. A vegades sents que no t’entens, potser perquè t’esmunys massa en els pensaments i no comences.
Em diuen, convençuts, els cucs dels intestins, ocults, que no m’amoïni, que més val escriure qualsevol paraula o ral que no pas deixar el paper en blanc, que si et rendeixes ja has perdut, que si deixes d’escriure, ja has perdut, t’ho diuen convençuts, tossuts, però jo em pregunto, i què en faig, del text escrit, quan començo i ja m’he penedit, perquè em sembla massa llarg, dens, petit o avorrit? On comença i s’acaba la gana, la fam eterna, d’escriure amb sinceritat i màxima franquesa? Per què no sento aquella antiga i arcaica complaença que abans m’era pròpia en cada paraula, en cada parrafada? En quin punt vital he perdut l’empenta, la traça, la fam, la inquietud literària o les ganes? Què en faig de la buidor palpable, de la inspiració arronsada, de la pudor estranya, pudor de vergonya i no de mala olor, què fer-ne de la manca, de la sensació que el temps no m’acompanya, que les paraules se’m fan estranyes, que no aconsegueixo el to, que no segueixo la cançó, que no m’agrada, que no m’afalaga, que el text no em diu res, que el text escrit no segueix?
La gàrgara de la gàrgola, m'agrada com sona aquesta estranya combinació de paraules.
D'on m'ha vingut la idea? No ho en tinc ni idea, bona redundància de la paraula idea.
La gàrgara de la gàrgola, potser és el punt de sutura que em manca, potser és l'energia que anhelo per seguir endavant amb l'aventura creadora, potser és l'empentat petita i enriquidora necessària per continuar escrivint la meva història.
Les gàrgoles fan gàrgares?
Podria ser el títol de la meva nova creació literària?
No em robis la idea, lector. Aquí s'acaba aquesta aventura.