Ja no tinc tos

Dimecres 16. Setze dies de febrer de 2022.

Ja no tinc tos. El cos agre ho agraeix.

Els mocs persisteixen com un nadó ploraner.

El cos se m'ha refet com una flor bevent aigua.

L'aïllament domiciliari és un acte diari de retrobament amb tu mateix,

el calendari s'esvaeix i només queda el present.

M'agrada aquesta estança, aquesta calma, aquest buit,

m'agrada aquesta hora, entre les sis i les vuit de la tarda,

el vespre que comença, la nit glaçada, el dia que badalla,

el blau del cel fent-se negror com la mel damunt del mató,

la neu desfent-se entre les cames de la muntanya serralada.

Gosaria dir-te tot el que no t'he dit,

encara que no et conegui d'anit,

encara que es faci de dia o de nit,

però cada vegada és més enrevessada

la flama de la parla accelerada,

i aquesta odissea d'estimar-te una mica.

O potser no reconec,

que de fet,

t'estimo més,

t'estimo massa,

i això és el que ho complica

tot una mica massa.