Intel·ligència militar

Woody Allen diu que "intel·ligència militar" és una contradicció en els termes. M'encanta l'acudit. I em va molt bé per començar a introduir el que diré.

Avui vinc a parlar de l'amor.

Aquest tema tabú, tan dur i tan evocador.

Seu i llegeix. Seu. Estimar no té preu. Estimar és genial. Situació sentimental. Sona una mica tèrbol, sona una mica fatal. No sé què vol dir, això. Les situacions, crec jo, no poden ser sentimentals, perquè una situació és petita, efímera i concreta i un sentiment no ho és gens. No sé si pensaràs com jo. Els sentiments, per a mi, són inferns, són intermitents, són com el vent, no són concrets, els sentiments són un huracà en constant expansió, una vida en desenvolupament, una comunió de pensaments, emocions i records. Estimo a molta gent. Suposo que tu, que em llegeixes, també estimes a molta gent. Tots ho fem. Hi ha dues frases que m'agraden molt:

"La mesura de l'amor és estimar sense mesura." "I el cor té raons que la raó no entén."

Estimar no demana motius ni tempos.

Estimar no demana anys ni minuts.

Parafrasejant Mario Benedetti:

"Per què hauria d'estar trist?

He perdut gent que no m'estimava.

Però ells han perdut algú que els estimava."

Estimar és moltes coses. No només estimes al teu amant. O és que la gent soltera no estima a ningú?

Estimo gent que ha marxat del meu costat, probablement perquè no m'estimava.

Estimo dues mil ànimes bondadoses.

Estimo cinc persones de Menorca.

Estimo vint persones de Barcelona.

Estimo mil persones de tot arreu.

Estimo moltes persones.

Estimo la teva rialla.

Estimo la por que tenim de l'amor.

Per què ens fa por, dir t'estimo?

Estimo aquella tarda.

Estimo el vestit que portaves.

Estimo quan vas dir, em goteja el nas.

Estimo els teus cabells sedosos.

Estimo els nostres dits entrellaçats. Estimo el record del cotxe aturat i el tacte suau dels meus llavis al teu front mentre el semàfor es posa taronja.

Estimo instants que ja no hi són.

I saps què? Estimar no és dolent.

I que t'estimi, no vol dir que tu també ho hagis de fer.

Estimar no és necessitar. Més aviat és recordar. Però, ai...No volem problemes.

No funcionarà. Diuen sovint. No ho sabem.

Probablement, qualsevol intent de futur, qualsevol relació humana que establim, s'acabarà exhaurint, perquè està condemnada al fracàs, però la vida ja ho té, això, la vida és un tresor, un somni fugaç. Vivim sota la tutel·la de la mort, existim sota el tel ferotge de finir, morir, un destí inexorable, el darrer pas del nostre camí, la condemna que no assolim fins que la tenim al damunt.

És per això que sempre intento ser sincer amb tothom i escriure el que penso sense fre. És per això que cada dia rememoro el que vam ser, el que no vam ser, el que vaig viure, la línia de temps aturada, aquella mirada, la ràdio posada, el silenci dins del cotxe abans de marxar, el silenci fora del cotxe desitjant tornar-hi a entrar. I aquell instant ferotge durant el qual em va semblar veure com et tocaves els ulls. No sé si ploraves. No sé si ara plores o rius.

No sé quins pensaments s'amaguen darrere d'allò que no em dius.

L'amor ens espanta. Més que l'odi.

L'amor ens fa por. L'associem al dolor.

Estem equivocats. Estimar és bo.

Estimar no és patir. Estimar no és dependre.

Estimar vol dir desitjar la felicitat de l'altra.

Estimo molta gent. Estimo família, amics, estimo desconeguts, estimo alumnes de cursos passats que no veuré mai més, estimo la venedora de números de loteria, estimo la caixera del supermercat, estimo el silenci, estimo el que ja ha passat, estimo el que no ha passat, estimo el meu llit buit, sense tu al meu costat, estimo una persona que em fa mal, estimo una persona que està morta, estimo una persona que viu lluny i estimo una altra que viu a la vora.

Estimo amics que fa anys que no veig.

Estimo companyes de classe que no sé si encara em recorden.

Estimo una noia que un dia em va mirar al metro.

Estimo un amic que ara ja no sé on és.

Estimo una noia que un dia em va abraçar.

Estimo una persona que soc jo mateix.

Estimo la meva família.

Estimo un somriure del conductor de l'autobús.

Estimo els comiats, els inicis i els plors.

Estimo tot el que em queda per viure.

Al teu costat, potser. O potser no.

Sigui com sigui, no passa res.

Els records no marxen. L'amor no s'acaba.

Estimar és no oblidar.

Si oblides, deixes d'estimar.

L'amor segueix sempre, cada dia, a tot arreu. Només cal moure's i caminar.