Estimar-te com la terra - Ginestà

Avui vull compartir la lletra d'aquesta cançó memorable de Ginestà, un grup que últimament està guanyant seguidors i que ho està petant amb cada nova cançó.

Sé morir i sé viure,

sé fer pondré el meu sol.

Sé fer mal soc de vidre,

soc guspira, estel i carícia.

Faig del drama tres muntanyes,

faig allò que tots esperen,

faig i roures, branques tendres.

Soc al terra amb l’herba seca.

És quan dormo que hi veig clar,

és la brisa i la marea,

és com taronges d’Alcanar.

Soc tardors i primaveres.

Si m’ensorro fes-ne runes,

no m’enterris a l’arena,

si és delicte no guanyar,

jo no vull aquesta condemna.

I per lliure vull un país,

i per seure una vorera.

Per somiar, que vens amb mi,

per no perdre’m la drecera.

Al meu pit un cor sencer,

a l’estomac papallones,

a les mans fruits d’esbarzer...

I al record les tardes bones,

i cançons a mig desfer,

el gat vell que m’ha vist créixer

o fer el punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana,

i no veure’t els feiners:

Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

Pels moments de dubte,

pel món que tinc al cap.

Per quan era invencible,

i la por era un fracàs.

Els vells salten les barreres,

i tot torna a començar,

i els nens seuen a les places.

I nosaltres a aquell bar,

i la gent que sempre córrer,

avui para a saludar

i el meu cor segueix en ordre.

Viu de lluites quotidianes,

mentre estripa el que fa mal.

I l’escalfes si m’abraces.

I al record les tardes bones,

i cançons a mig desfer,

el gat vell que m’ha vist créixer

o fer el punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana,

i no veure’t els feiners:

Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.