Dissabte
- Robert Casajuana Dasca
- 19 feb 2022
- 1 Min. de lectura
El rapte del dissabte com una bomba incendiària, com un udol serpentejant la calma.
El rapte del dissabte amable i estable de febrer hivernal.
El rapte del dissabte plàcid, estàtic, invisible, fàcil, tangible.
El dissabte que comença i que s'acaba com una onada.
El dissabte que m'agrada perquè és dissabte.
M'agraden els dissabtes però a vegades m'agraden massa.
Com les abraçades. Com les mirades. Com les paraules. Com els poemes.
El temps és un dissabte que passa massa ràpid, massa lent.
El temps és una amenaça, una bala aturada entre les dents.
El temps és un contructe, una ficció, una il·lusió sense fonaments.
El temps és un invent de la societat per destruir el present.
El temps és un invent de la societat per destruir el passat.
El temps és ara i res més ens importa,
la mirada, la riallada, la boca torta,
el somriure de qui se sap la felicitat,
el somriure de qui se la sap però no ho ha explicat,
el somriure de qui se sap la paraula màgica,
la paraula que et fa somriure
que et fa riure, que et dona vida,
que et vibra per dintre com un record,
com un tresor ben amagat,
com un mot silenciat,
com un instant deturat
en el temps
en el constructe
dels fonaments
deconstruits
pel temps que hem inventat
els humans possessius,
posseïts per la brevetat
de l'instant que ja ha passat.
Comentários