Carta d'un humà a un gat

Observant el meu gat m’he adonat

d’un do molt preuat que només pot tenir un gat.

Observant el meu gat m’he adonat

d’una veritat que només pot tenir un gat.

Observant aquest gat m’he adonat

d’una absurditat que només pot entendre un gat.

Els gats juguen sense entendre que estan jugant

Els gats estimen sense entendre que estan estimant

Els gats mengen sense entendre que estan menjant

I això els fa lliures, sense obligacions ni vicis.

I això els fa senzills, vius i feliços.

Els humans som éssers, animals, racionals

i això ens provoca tots els mals.

Els humans som éssers, animals, existencials

i hem racionalitat la veritat.

El plaer, el dolor,

la passió, la por,

ho hem racionalitzat

tot en un sol sac.

Hem esguerrat la senzillesa

de viure de la immediatesa

sense entrar en la raó.

El cor té raons que

la raó no entén.

I per això massa sovint

ens oblidem

d’estimar sense raó.

Els gats poden observar un prat

ensumar una olor

o entonar un miol en forma de cançó

sense topar-se

amb el rubor

amb el dubte

amb el plor

que ens fa humans

i ens causa danys.

Els humans no entenem el present

perquè estem constantment

lluitant per anar més endavant

cap al futur

o anar més enrere

cap al passat.

Els humans no entenem el present

perquè hem oblidat

que senzillament

estem vius i això se’n diu

viure del dia a dia

viure al dia a dia

viure dels instints

més dolços

i primitius

com fa el gat

que avui he observat.