La calma és el més important que tenim com a éssers humans, el que més ens recorda la nostra essència animal, l'ànima, el preludi de la llàgrima. La calma és el que ens mou i els que ens abraça, ens parla i ens relaxa. És el que ens fa iguals la calma és com una branca que s'alça i que vibra en l'aire i que s'enlaira núvols enllà.
La calma és el balanceig de la branca més alta del pollancre que ens ensenya que tot té el mateix valor, el valor de no-res.
Perquè t'estimo és el millor que pots dir-te
I el millor que poden dir-te.
I fins que no t'estimes a tu, no pots ser lliure d'estimar a altres ànimes.
I que la majoria de maldecaps i pensaments nocius són coses arbitràries que no podem controlar, idees abstractes d'un futur inevitable o d'un passat projectat. Per això ens cal aprendre a ser més animals, més gos i més gat.
Enlloc de rumiar tant les coses i donar tantes voltes, gaudir de cada instant de vida. Viure en el present cada dia. Viure
"Que si m'hi he de fer mal, pensar-hi no em serveix." Com diuen els Oques Grasses