Amb un ram de clamídies

Si hi ha una cançó que m'ha encisat més que cap altra aquests dies és Amb un ram de clamídies del grup Manel. He de dir que totes les cançons d'aquest grup m'encisen. També puc dir el mateix d'altres grups que em meravellen des de sempre; com Els Amics de les Arts, Vetusta Morla, Oques Grasses, etc.

Però aquesta cançó té alguna cosa formidable, un tret característic inusual, una singularitat especial que et transporta en un món diferent.

Només cal fixar-se en el miracle que hi ha en la lletra d'aquesta cançó per adonar-se de la magnitud inesborrable de la seva bellesa :

Quan al club ja tancaven

el senyor seguia atent,

amb un ram de clamídies

la mirava entre la gent.

Quan va anar a recollir-lo

amb el cotxe a l’aeroport

amb un ram de clamídies

ell la va abraçar molt fort.

I el matí del casori

la germana, quin consol,

quan el ram de clamídies

va poder enxampar al vol!

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...

I que dolços els dies

quan als ulls no els calen mots

i un perfum de clamídia

sembla embriagar-ho tot...

Però que amarga la tarda

i que intensa la pudor

d’aquell ram de clamídies

d’ella demanant perdó!

Ara tota una vida

resta en un traster llogat

on els rams de clamídies

es panseixen, oblidats.

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...

Diu que ell és per la zona,

que els dies de sol camina

fins que els peus fan mal o fins que

un ja no sent el món com gira.

I que, guardant certa aparença

d’ordre dins el caos, s’entrega

a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes.

Diu que fa un parell de dies

el rumor es confirmava

i ella va tornar a ser vista,

digna, travessant la plaça.

Que l’alcalde va esverar-se,

donya Elvira persignar-se,

i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.

Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre

és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...

Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.