Hola

Hola, persona desconeguda. Una abraçada teva i tot s'atura, el cos és una duna ardent i tinc el cor en flames, una abraçada per encendre la flama del meu cos adormit. Com he patit, patint. Hola, persona una mica coneguda. M'agrada mirar com somrius i jugues amb cada mirada que llences.

M'agrada acaronar les teves galtes generoses i llepar-te les mans i les pigues i les cames i les ganes, com si fossin fonts amigues d'aigües dolces, fondes, cristal·lines.

M'agrada respirar la teva boca mentre ens fitem. Ets una estrofa d'un vers. Hola, persona desconeguda. Ets bona i dolça com la llum de la Lluna. M'agradaria conèixer mil persones més, em fas creure en els altres, en l'existència d'altres ànimes amables. M'agradaria estimar mil persones més com tu, sense dependre ni arrossegar, sense necessitat ni possessió, només creient en això, el sentiment, el present, el que tenim en aquest moment etern. Hola, persona desconeguda. Em tens expectant. Penso en tu a cada instant. Cap a on anirem? Cap endavant. Ja ho descobrirem. I demà, què farem? Camí. Això farem. I si un dia ens enfadem? Ens estimarem. I si un dia ens ferim? Ens perdonarem. Totes les ferides cicatritzen lentament. Les fulles seques caduques fugen amb el vent. Benvinguda siguis al meu món, un indret de llums i ombres, dubtes i patiment. Ja ho aniràs veient. Hola, benvinguda al meu infern, que també és un cel serè blavós. Ara no soc un. Ara ja som dos. Hi ha res de més bonic i tenebrós? Hola, persona desconeguda. Ens coneixerem. A poc a poc ho farem. Vull conèixer-nos millor. A tu, i a totes les altres persones bones. És una sensació meravellosa.