Alguns polítics i mitjans de comunicació, diuen que és problemàtic i perillós que vulguin aplicar el 25% de castellà a les aules de Catalunya. A mi em sembla que aquesta llei ja existeix sense estar aprovada per cap jutge ni tribunal suprem.
El català a les aules educatives és d'un 10%.
El català és una llengua minoritària dins de les aules de Catalunya. I no m'ho estic pas inventant, ho dic des de la meva experiència laboral com a docent de llengua catalana.
N'hi ha prou amb llegir quatre notícies per veure quina és la realitat: L’última Enquesta a la Joventut de Barcelona indica que el percentatge de joves que tenen el català com a llengua habitual a la ciutat no arriba al 30%, una xifra que representa una caiguda de 7 punts respecte a fa sis anys. L’enquesta s’ha fet entre joves de 15 a 35 anys, i apunta també que pràcticament tot el terreny que ha perdut el català l’ha guanyat el castellà.
Els alumnes parlen en castellà a classe, a casa i al carrer. Els alumnes parlen castellà a la majoria d'assignatures de l'ESO, per no dir a totes. I els professors, doncs hi ha de tot, cosa que vol dir que molts parlen en castellà per poder interactuar més fàcilment amb l'alumnat, és a dir, que cedeixen a la llengua majoritària de les aules, que és el castellà.
Ser professor de llengua catalana a Catalunya és (des de fa temps) com intentar apagar un foc immens amb un got d'aigua. Parles en català als alumnes i et responen en castellà. Fins i tot et fan les redaccions o els exercicis en castellà.
Ser professor de llengua catalana a Catalunya és surrealista. Hauria de ser molt diferent de com és en realitat. Quan entro a l'aula i començo a parlar, en català, òbviament, per saludar a l'alumnat, les respostes que rebo són sempre en castellà.
Buenos dias, profesor. Como estas?
Quan, davant de 29 o 30 alumnes, soc plenament conscient que ningú parlarà en català, a part de jo, la frustració es mescla de seguida amb un record, una sensació de desconcert total de la meva infantesa; les classes de llengua anglesa. Durant l'assignatura d'anglès, la professora parlava en anglès i els alumnes li responien en castellà o català. Una reacció frustrant. Ser professor de llengua catalana a Catalunya és, massa sovint, una odissea. Em sento com si estigués fent classes d'una llengua estrangera a un país estranger. Amb la petita diferència que aquesta és la llengua catalana i estic treballant a on, en teoria, es parla, que és a Catalunya.