S'ha esquerdat L'ou Kinder I no ha fet soroll Potser estava moll? O buit sense clara Com un Kindle: Literatura plana Sense substància Ni punt ni pàgina. Nivell emocional Cent per cent virtual No tinc grinder No fumo herba Ja ho saps Això no és sa Desinstal·lar Adeu Tinder Cap sorpresa bona Dins de la capsa De Pandora

La proesa i rellevància de la memòria trencadissa. D'això tracta l'última novel·la que he llegit. Memòria de dona, Annie Ernaux Aquesta magnífica escriptora em recorda a Amélie Nothomb. M'ha semblat una novel·la agosarada, crua, valenta, dura, plena d'introspeccions i digressions de la memòria jove d'una dona. Fragments imprescindibles de la novel·la: "Em pregunto si, en començar aquest llibre, no estava imantada per aquesta imatge del jardí de Woodside Park, la noia asseguda

La lluna brilla. Està minvant O està creixent? No me'n recordo Sempre dubto I al final somric Mentre la miro És única i brilla Perquè té llum pròpia. Com diu aquella cançó de La Ludwig Band: "Com t'ho fas per semblar sempre tan segura, per trobar la paraula justa al pensament? Com t'ho fas per saber si la lluna, està minvant o està creixent?"

Encara no sé segur Com serà el futur No sé què passarà demà No puc dir-te què vindrà Ni quin serà el camí Però sé del cert Que el meu destí Va de la mà del verd Que neix Entre les fulles La papallona La gespa tendra I els records d'avui.

"Havia decidit fer-se un altre pircing mentre provava d'imaginar-se què passaria quan l'home es despertés. Segur que se n'aniria a trobar la dona de les ulleres, que el devia estar esperant. Encara que li tornés a llençar l'obrellaunes, o que amenacés de denunciar-lo a la policia, acabaria marxant. La Chiaki pensava que si agafava aquell dolor, l'acceptava i el convertia en alguna cosa bonica, es convertiria en una persona més forta. Havia de fer-se una mica més forta; si no,

Cada passa que fem Ens aproxima A la glòria o a l'infern. Cada dia rememorem Els dies viscuts On no tornem. El silenci és esclau De tot aquest temps Oceà immens i blau De sentiments. Enyorança infantil I oblit de nit. Les primeres vegades Són les últimes. Els records Són tresors I els dies errors O noves il·lusions. Salto damunt les esquerdes Ensopegant i lluitant mentre la Buffy va caçant vampirs. Estones esquerpes Per combatre nits Tòrrides i lentes.

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers. Poser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se. Poema de Miquel Martí i Pol