"Havia decidit fer-se un altre pircing mentre provava d'imaginar-se què passaria quan l'home es despertés. Segur que se n'aniria a trobar la dona de les ulleres, que el devia estar esperant. Encara que li tornés a llençar l'obrellaunes, o que amenacés de denunciar-lo a la policia, acabaria marxant. La Chiaki pensava que si agafava aquell dolor, l'acceptava i el convertia en alguna cosa bonica, es convertiria en una persona més forta. Havia de fer-se una mica més forta; si no,

Cada passa que fem Ens aproxima A la glòria o a l'infern. Cada dia rememorem Els dies viscuts On no tornem. El silenci és esclau De tot aquest temps Oceà immens i blau De sentiments. Enyorança infantil I oblit de nit. Les primeres vegades Són les últimes. Els records Són tresors I els dies errors O noves il·lusions. Salto damunt les esquerdes Ensopegant i lluitant mentre la Buffy va caçant vampirs. Estones esquerpes Per combatre nits Tòrrides i lentes.

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofec de tants gestos sobrers. Poser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se. Poema de Miquel Martí i Pol