Dilluns és diumenge

Diumenge és el preludi de dilluns, d'un nou dilluns que comença, d'un vell diumenge que s'esquerda. El temps s'esvaeix i succeeix de pressa, quan no hi penses.

El temps flueix lent com una lliçó mal entesa o flueix de pressa com un petó valent. El temps és la conversa dels nostres moments.

A vegades els mesos em semblen finestres obertes, sospirs intangibles.

La calor precoç de maig escalfa aquesta plètora de calma del raig ardent de la ciutat sufocant, la Barcelona estressant.

Viure en un poble sempre és i serà més tranquil, guanyes en pauses, silencis i anonimats però et perds la sensació de multituds, comerços i globalitzats.