top of page

Cremant flames

Foto del escritor: Robert Casajuana Dasca
Robert Casajuana Dasca
16 feb 2022
1 min de lectura

Dimecres 16,

el temps comença, el temps desfent-se

el temps refent-se, el temps conversa

amb els fonaments de la complaença

del naixement d'aquest poema.

He escrit moltes línies que ningú ha llegit,

he embogit infinites vegades cada nit.

I ara em sento en pau

ànima plàcida

anhelant retornar a la carn.

M'agrada escriure diamants

cada dia però a vegades

cremant flames se m'oblida.

Cremant flames se m'ericen

les cames de pels corcades.

M'agrada mirar-me al mirall

i caure en el desmai

de la meva mirada entelada.


Entradas recientes

Ver todo
La flor

La flor del camí no s'atura a decidir si el que la mou és una fi o un destí. La flor del camí no s'atura a desdir el que no sap dir. La flor del camí camina com si la vida fos només existir. La flor d

 
 
Eclipsi

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son. Quines aventures. Decidir a últi

 
 
Res

Res és més Ni tant bonic Com això: El record dins del cor El que no hem dit Ens ha fugit A l'estació de Clot S'ha fet de nit I ara és una flor Dorm la gebrada I la gespa fresca I una formiga aturada E

 
 
bottom of page