L'agost s'acaba. Últims dies d'un mes calorós. L'agost s'escapa. El temps s'escapa. Cada mes és una etapa. Cada més una etapa més. No he fet res. No he escapat del mes. No he marxat. He après alguna cosa més. He estudiat. He rumiat. He escoltat. He caminat. He estimat. He rumiat. He après a combatre els errors amb nous errors. He après a assimilar cada vivència amb prudència. Cada etapa t'ensenya una altra etapa. I els records són una capsa de tresors. El temps s'escapa. Igua

La flor del camí no s'atura a decidir si el que la mou és una fi o un destí. La flor del camí no s'atura a desdir el que no sap dir. La flor del camí camina com si la vida fos només existir. La flor del camí som nosaltres, ets tu, jo, qui vulgui ho pot decidir. He deixat enrere vides somriures i mirades per cadascuna de les tiges de la flor del camí. Els records esbotzen la porta de la memòria oberta que crida per ser història. Per això et recordo.

Quina odissea. Sumar-me a última hora a la moda, a la gent, al corrent, al frenetisme, a les presses i la urgència de presenciar un moment únic que no em treu el son. Quines aventures. Decidir a última hora que sí que vull presenciar un fenomen meteorològic únic que en realitat no em crida gaire l'atenció. Deixar per última hora la recerca de les ulleres protectores per l'eclipsi i, tanmateix, trobar-ne a última hora després de patejar-me tota la ciutat i trucar a cinquanta

Res és més Ni tant bonic Com això: El record dins del cor El que no hem dit Ens ha fugit A l'estació de Clot S'ha fet de nit I ara és una flor Dorm la gebrada I la gespa fresca I una formiga aturada Ens recorda encara El tren arriba Viu lliure Crida i brilla No temis la vida Sent la dansa De l'enyorança I procura Ser feliç Diuen que cura la migranya