Un thriller terrorífic que et cremarà la pell.
ENLLAÇ DIRECTE : AMAZON
SINOPSI :
Respires. Obres els ulls. Estàs viva. Has despertat i no et reconeixes. No recordes res del que vas fer la nit anterior. El teu cos és un mar de suor. Però tot i així...Escoltes veus que xisclen quan no hi ha ningú a prop teu? Creus que pateixes visions estranyes? Quin és el límit de la línia que separa la realitat del somni? Alguna vegada has sentit que podies fer coses extraordinàries? Que podies, per exemple, encendre espelmes o apagar-les amb un simple toc dels dits? Sents sovint que pots parlar amb gent que no existeix? Tens por que algun dia els teus malsons esdevinguin la realitat més punyent?
La Candela es desperta enmig de suors i records esborrats. Què va fer, la nit anterior? Per què no pot recordar-ho?
Algú li va dir alguna cosa molt important. Unes paraules que no li convenia oblidar. Però qui va ser? Recorda haver quedat amb les seves amigues, anar a prendre alguna cosa i....Poc més. Què va passar la nit anterior? Per què li dona la sensació que se li escapa la veritat de les mans?
RESSENYES :
"AMLEPSE és la història singular de la Candela, una noia trista i amb buits a la memòria. Què ha viscut? Per què és incapaç de recordar les darreres 24 hores de la seva vida? Una història de terror explicada a un ritme vertiginós. ADVERTÈNCIA: Els que obrin les portes d'aquest relat, desitjaran profundament no haver accedit a aquest malson laberíntic."
Joe Solano Oré
"AMLEPSE és un llibre molt ben escrit, diferent, arriscat i terrorífic. Tenia por des del minut zero d'haver començat la lectura. Absolutament recomanable!"
Viviana Chalé
"Aquesta història és un relat obscur, inquietant, claustrofòbic i hipnòtic. L'autor ens fa dubtar, ens angoixa i ens enganya. Potser tot és un malson, i per això el nostre subconscient ens fa desfilar un munt d'escenes estranyes, inversemblants, ridícules, incoherents, còmiques i tràgiques, barrejades amb les nostres pors més íntimes i secretes."
Per Miquel-Àngel Palet.
"Acabo de llegir AMLEPSE de Robert Casajuana Dasca i estic en estat de xoc.
És una bogeria i tot i que no entens res fins al final et captiva i sobretot en les últimes pàgines t’enganxa i no pots parar de llegir.
No és una història prototípica: pel que fa a l’estructura, tot i que la podríem estructurar en tres parts com totes les novel·les, inici, nus i desenllaç, els capítols són molt breus. També, té un estil que es salta totes les normes establertes, barreja narració, poesia, prosa poètica, i té una temàtica i estil gens comuns.
La història es desenvolupa dins la ment de la Candela, protagonista i al mateix temps veu narrativa. Des de l’inici entres en el joc del somni, i te’l creus, i et sembla versemblant que les coses no estiguin definides, siguin borroses i apareguin i desapareguin segons la percepció de la protagonista com ens passa quan somiem.
Penso, que l’autor aconsegueix d’una manera excel·lent transmetre les sensacions d’un malson, et fa viure’l i sentir-lo com si realment dormissis. Ja sigui per la brevetat dels capítols, la barreja de prosa amb poesia i els diàlegs, la lectura avança de forma trepidant i enganxa perquè d’alguna manera té coherència tot i que res no tingui sentit fins al final.
AMLEPSE és un somni, és la ment de la Candela plasmada en 147 pàgines que devoraràs."
MEYONBOOK BLOGGER
https://www.instagram.com/meyonbook
"Robert Casajuana Dasca ens ofereix un meravellós i entremaliat relat. Per a mi, ha sigut un autèntic trencaclosques. La capacitat que té per a jugar i enganyar el lector, t'atrapa paraula per paraula, línia rere línia, paràgraf rere paràgraf, fins que acabes amb una confusió total. No distingeixes si la protagonista està en ple somni mentre dorm o si aquesta és l'autèntica realitat. ¿No us ha passat alguna vegada que no sabeu si podeu fugir d'un malson? Doncs us ben asseguro que aquest llibre és la terrorífica imatge de la obscuritat dels malsons i de la tràgica història de la seva protagonista, la jove Candela. ¿Us atreviu a encendre l'espelma per poder endinsar-vos en el món d'AMLEPSE?
Un llibre misteriós i necessari que punto amb una nota de 3,5 / 5.
LIMBADBOOK BLOGGER
https://www.instagram.com/limbadbook/
"La història comença amb la Candela, una noia que es desperta i no se'n recorda de res del que ha passat de la nit anterior. Llavors comença a investigar, dins de la seva ment. És una mica embolicat, costa d'entendre què està passant. La trama gira entorn de la Candela i la llum del foc. La Candela experimenta una sèrie de situacions que no saps si formen part de la realitat o de la ficció. Per ser la primera novel·la del Robert Casajuana Dasca, escriu molt bé. Utilitza un català molt cult. Té un vocabulari molt ric. Té molta acció. És un llibre molt curt. Tens moltes ganes de saber en tot moment què és el que està passant. Ens ha agradat que hi hagi parts del llibre on el propi narrador et faci sentir les seves emocions."
BOOKTUBERS CLARET BARCELONA
https://www.youtube.com/watch?v=Wp2ITd6uLEo
"Amlepse em va generar misteri i malestar des del primer cop que vaig llegir el títol. Què coi significa Amlepse ? Per què té aquest títol? D’entrada, vaig estar a punt de buscar-ho a internet, potser era una paraula que jo no coneixia ; Al final, no ho vaig fer, però tampoc n’hauria tret res, doncs, la resposta només es troba al llibre. És cert que potser no fa falta ser detectiu per llegir-lo al revés, però no se m’havia ocorregut. D’entrada, que un llibre et cridi pel títol, és bona senyal. La Candela, protagonista amb un nom més que adient, és una noia absorta en una mena de malson descontrolat i desconcertant, on no saps què és real i què no. Quina part és creïble i quina un engany? En Robert Casajuana Dasca ens atrapa des del principi creant un ambient proper, directe, amb un vocabulari senzill i de lectura fàcil, (cosa que no significa que sigui pobre o simple) i alhora, aquest ambient marca tensió, misteri i genera constant necessitat de saber què coi està passant. La novel·la, podríem dir que se m’ha fet curta, però és que és curta, un punt al seu favor, doncs tampoc cal allargar situacions, millor que sigui fresc i ràpid, alhora que inquietant i introspectiu. De fet, em recorda molt al meu estil i això fa que m’atragui encara més cap a la llum de l’espelma. "Molts llibres d’aquest estil generen unes expectatives que després acaben decebent amb finals precipitats i poc treballats, però en aquest cas, a pesar que queden alguns dubtes i coses sense resoldre, té un final adient i una continuació en forma d’una altra novel·la, que no em perdré per acabar de comprendre-ho tot.
Deixa que la Candela et guiï entre somnis, malsons i bogeria a través dels homes (i el gos) de la seva vida. Amlepse t’atraparà fins al final."
- MIQUEL FLORIDO DIAZ, escriptor -
"¿Alguna vez te has despertado sin recuerdos? ¿Has tenido la sensación de que tu vida es un puzzle complejo?Con estas dos preguntas lanzadas al aire resumo la sinopsis de Amlepse. El argumento existente es muy fino, pues básicamente se trata de reconstruir ya no solo lo que ha pasado la última noche, sino todo el entramado de la identidad de una persona. Estoy segura de que está hecho a propósito para desafiar al lector. No es una novela fácil de leer en varios sentidos y aquí tenemos un primer motivo: a medida que avancemos, veremos que los apoyos tradicionales han desaparecido y cualquier asidero que consideremos fijo, nos traicionará. Punto a su favor. Este relato funciona en primera persona. Personalmente, encuentro esta focalización muy difícil de llevar de manera fiel y coherente, además de que asumir ese punto de vista a veces es incómodo porque no terminas de conectar con el personaje. La historia de Amlepse no podría haberse contado de otra manera, eso lo tengo en cuenta, pero, precisamente, Candela, a quien acompañamos en su viaje lisérgico, muestra una personalidad irritante; por lo menos para mí. Me distancio en edad e intereses de ella, digo a modo de disculpa. No obstante, Candela no consigue presentarme su realidad de forma atractiva como sí lo hacen otros jóvenes. La sigo porque es la protagonista y no tengo más remedio. Respecto a los personajes, obviamente Candela es el principal, pero hay algunas otras figuras que consiguen dibujarse. Destacaré a Max, que es un perro chihuahua. Me ha gustado esta “pequeña” aparición. No soy objetiva con los animales, pero en este caso la presencia del perro, además de estar justificada, tiene su función: recordemos que el perro es un animal psicopompo. ¿Podría ser una pista? Podría. El resto de personajes apenas merecen una mención; solo cabe recordar que están pasados por el filtro de la primera persona. A veces tengo la sensación de que esto sirve de excusa para no profundizar en ellos y darles un trasfondo. Es verdad que en una historia de estas dimensiones un retrato psicológico de cada personaje entorpecería mucho la acción principal; aun así, y puesto que la personalidad de Candela se me ha hecho un poco pesada, he echado en falta el respiro de algún secundario. Sin alivio, tampoco hay punto en esta sección. En cuanto al estilo y fluidez, debo decir que Amlepse de Robert Casajuana se lee rápido y muy bien, a pesar de que hay algún pequeño desliz en la puntuación. Las correcciones que le haría son menores, aunque quizás estaría bien que contara con el asesoramiento de alguien especializado en el mundo editorial para terminar de pulir esos detalles que harían crecer su novela. A pesar de estar destinada a un público juvenil, creo que el lector que más la disfrutará es un lector asiduo. No es difícil de seguir, pero a veces te sobreviene la sensación de no saber lo que estás leyendo. Requiere paciencia y ganas de investigar. Como se dice en el libro en algún momento, hasta que no llegues al final no entenderás el principio. Le voy a dar medio punto aquí.
Y ya para acabar, voy con la sensación personal. Si una reseña es, por lo general, muy subjetiva, este es el punto menos objetivo de todos. Amlepse me habría gustado en mi etapa adolescente; me habría sorprendido y habría devorado cada uno de sus capítulos con ansiedad. Se lee rápido, la protagonista es una chica ¡y apenas sabemos qué está pasando! Tiene los ingredientes perfectos para convertirse en una lectura fantástica. Ahora en lo único que podría coincidir sin reservas con mi yo adolescente, de quien me he distanciado mucho, es que el catalán de Robert Casajuana es, por momentos, muy poético."
PAOLA VERGARA, DEL BLOG SUSURROS DE YOMI
"Fantàstic llibre, molt ben escrit, senzill i ràpid de llegir i diferent a qualsevol altra novel·la. Pensava que no m'agradaria, perquè és una història molt estranya. Però a mesura que vas avançant en la trama, descobreixes que enganxa cada vegada més i resulta fins i tot intrigant i angoixant. Molt recomanable!!"
JULIANA DE AMAZON.ES
"Et felicito. El llibre es fa llegir. L'estil és àgil i ràpid. L'acció es va sostenint, cosa que no sempre és fàcil. Segurament tots els que el comencin l'acabaran." Carles Casajuana (escriptor)
...
Booktràiler a Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=7RYWwKuWVv4
