Una història
- Robert Casajuana Dasca
- 29 abr 2021
- 1 Min. de lectura
He escrit un poema
per a mi mateix
i per a tots aquells
que vulguin creure's
aquesta història.
Ser sensible no és pas dolent
encara que el món
s'individualitzi
i certa gent
potser no ho entengui
o et vegi diferent.
Que no ho ets pas,
no ets pas diferent.
Que tots som com som
i ningú és superior.
Que cal acceptar cadascú
amb les seves vibracions.
Que els altres no sentin
com tu sents no vol dir
que siguin diferents.
Cadascú respon
al món
amb una intensitat
que té el seu propi nom.
Ser PAS no és pas dolent.
Ser sensible vol dir
simplement:
que t'afecten més
els estímuls externs.
Ser sensible vol dir
que estimes
i vius intensament.
Ser sensible no és ser millor
encara que alguna gent
potser ho afirmi
per ignorància o por.
Ser sensible no és ser pitjor
encara que alguna gent
potser ho afirmi
per incertesa o tristor.
Ser sensible és ser com ets,
acceptar-te a tu mateix,
sense traves ni dubtes.
Persones reflexives,
creatives, empàtiques.
Ets massa sensible,
espavila una mica,
diuen algunes veus,
que parlin, tu voles lliure.
Ser sensible és viure.
Viure des de dintre,
des del cor,
totes les emocions;
l'amor, les expressions,
les paraules, l'enyor,
les sensacions.
Com diu Ginestà:
"faig del drama tres muntanyes."
Avui he escoltat una cançó molt bonica,
que sortia en una sèrie (Kyle XY)
i que veia d'adolescent :
També he vist un vídeo que m'agradaria compartir :