Buscar

Un poema

Robert Casajuana Dasca
15 sept 2019
1 Min. de lectura

Aquest poema que comparteixo ara, forma part del poemari "Fugida pròpia", guanyador del Premi Gabriel Ferrater 2018 (Òmnium Cultural per a Joves Escriptors).

Deslligo els fils dels propis fonaments. Palpo les restes de l’existència amb dos dits tres, quatre, cinc, deu. Tremolo com una ovella esquilada. M’aturo en un fragment d’identitat i desplaço el batec desorbitat. Hi soc. Estic. Visc. Per primer cop, existeixo.

Entradas recientes

Ver todo

Et segueixo

"Mai hagués imaginat Tant hagués dubtat Que faríem camí junts Que estaríem contents junts Seguiríem rient junts Tant que hem canviat Mai ho hem parlat Oh! Que faríem camí junts Que estaríem contents j

La selecció

Selecció poc espanyola "Selecció espanyola" Quina mentida! La selecció espanyola de futbol, tant masculina i femenina, està molt lluny de ser "espanyola". Sobretot tenint en compte la dinàmica irrefut

Seria perfecte

(*Perfecte, de Ferran Palau ) M’aixeco del terra Ben amunt, ben amunt I adreço l’esquena Camino molt recte Cap a tu, cap a tu Seria...

Comentarios