Un poema

Aquest poema que comparteixo ara, forma part del poemari "Fugida pròpia", guanyador del Premi Gabriel Ferrater 2018 (Òmnium Cultural per a Joves Escriptors).

Deslligo els fils dels propis fonaments. Palpo les restes de l’existència amb dos dits tres, quatre, cinc, deu. Tremolo com una ovella esquilada. M’aturo en un fragment d’identitat i desplaço el batec desorbitat. Hi soc. Estic. Visc. Per primer cop, existeixo.