PODRÁS

Podrás ser mar y sol y luna y mirar y rol y cuna y urna, y diurna y duna y runa y espuma y bruma. Podrás ser lluvia y viento, y lento vuelo del alma en movimiento, y podrás ser risa de rimas con lágrimas, y sonrisa suave y triste, pero jamás, jamás serás lo que ya fuiste, jamás serás la enamorada que llama en llamas, jamás la esperanza que amas y jamás el deseo del que una vez huiste.

Aquest microrelat en castellà el vaig escriure el novembre de l'any 2011, quan tenia 18 anys.

Va resultar guanyador d'un premi on el van publicar en format llibre sense avisar-me.

Es un microrelat curiós, perquè amaga una petita anècdota que em fa riure bastant.

Diu així:

Es veu que —per sorpresa meva- vaig quedar entre els finalistes en un premi on em vaig presentar, (el vaig escriure en castellà perquè ho demanaven,

cosa poc habitual en els meus textos) van publicar aquest microrelat en un recull de textos, el van editar i vendre i tot, però ni tan sols em van avisar.

Quan me'n vaig assabentar —per casualitat, buscant coses a Google — vaig trucar a l'editorial reclamant que m'enviessin un exemplar, però em van respondre que els hi sabia molt de greu no haver-me avisat abans, i que el llibre s'havia editat

amb molts pocs exemplars i havia quedat exclòs d'edició de seguida.

(Total, vaig saber que havien publicat el meu text, però mai el vaig arribar a veure en paper... Molt irònic i divertit, tot plegat!)