La selecció
Selecció poc espanyola
"Selecció espanyola" Quina mentida! La selecció espanyola de futbol, tant masculina i femenina, està molt lluny de ser "espanyola".
Sobretot tenint en compte la dinàmica irrefutable dels últims anys: la majoria de jugadors i jugadores de la selecció espanyola són catalans i del Barça. Sense anar més lluny, en el darrer partit de les noies de la selecció, les golejadores van ser Alexia Putellas i Claudia Pina. Totes dues catalanes i del Barça.
El mateix passa amb la selecció espanyola de futbol masculí. Totes les victòries i trofeus i competicions guanyats, (el Mundial del 2010 amb el golàs d'Andrés Iniesta) han sigut gràcies a la magnífica actuació de jugadors talentosos, catalans i del Barça: Xavi, Iniesta, Busquets, i més recents: Lamine Yamal, Pedri, Fermín, Ferran Torres, Pau Cubarsí, Dani Olmo...
Conclusió: La majoria del mèrit és dels jugadors del Barça (femení i masculí) catalans. S'hauria de dir selecció catalana de futbol.
I el més divertit i curiós de tot: els aficionats que se senten "molt espanyols" i alcen la bandera espanyola, resulta que estan animant un equip ple de jugadors catalans i jugadores catalanes (I del Barça!)
Què en serien dels trofeus i dels èxits de la selecció espanyola de futbol, si no fos pels jugadors del Barça?
El pes del Barça i dels catalans en el Mundial del 2010
Quan la selecció espanyola de futbol va guanyar el Mundial de Sud-àfrica l’any 2010, ho va fer amb un equip que, més que mai, tenia ànima i estil del FC Barcelona. La final disputada l’11 de juliol a Johannesburg contra els Països Baixos va acabar amb un gol històric d’Andrés Iniesta, jugador del Barça, que va donar a Espanya el seu primer títol mundial.
L’alineació titular d’aquell partit deixava poc marge al dubte: sis dels onze jugadors eren del Barça (Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta i Pedro) i gairebé la meitat havien nascut a Catalunya (Piqué, Puyol, Xavi, Busquets i Capdevila). Quatre d’aquests, a més, eren alhora catalans i del Barça: Piqué, Puyol, Xavi i Busquets. Això significa que el 55 % dels titulars pertanyien al club blaugrana, i un 45 % eren catalans, unes xifres extraordinàries en un combinat estatal.
El joc d’aquella selecció, basat en la possessió, la precisió i el control del ritme, era una còpia gairebé exacta del tiki-taka del Barça de Pep Guardiola, que en aquells anys dominava el futbol mundial. De fet, molts mitjans internacionals van descriure aquella Espanya com “el Barça vestit de vermell”. El mig del camp —Xavi, Iniesta i Busquets— era íntegrament barcelonista, i també ho eren dos dels pilars defensius, Piqué i Puyol. L’èxit d’Espanya al Mundial es pot entendre, doncs, com l’exportació del model futbolístic del Barça a la selecció estatal.
El gol decisiu d’Iniesta va culminar una jugada col·lectiva que simbolitzava aquesta essència: paciència, precisió i intel·ligència tàctica. Va ser la culminació d’una dècada en què el Barça no només va triomfar als clubs, sinó que també va esdevenir el cor i el cervell de la selecció espanyola.
En definitiva, el Mundial del 2010 demostra que la victòria espanyola va ser, en gran mesura, fruit del treball, el talent i l’estil del FC Barcelona i de diversos jugadors catalans. Aquell any, la selecció espanyola era, sense exagerar, el Barça amb la samarreta vermella.