Hola i adéu
- Robert Casajuana Dasca
- 16 feb 2021
- 1 Min. de lectura
Entre finals de 2011 i principis de 2012 vaig escriure aquest relat. És un conte basat en fets reals, basat en una història que vaig viure en primera persona.
El vaig escriure als 17 anys. Però ja el tenia escrit d'abans.
Ara que han passat deu anys, el vull compartir amb vosaltres.
...
La nit engoleix la solitud del camí que, segons m'han indicat els nens del barri, mena al gegantí Poliesportiu de Vilassar on l'Alícia espera amb expectació la meva imminent arribada. Sóc del tot conscient de que estarà irada pel meu retard; és per això no dic res quan per fi la tinc al davant, paralitzada, amb el capcot sota un trist fanal. La proximitat entre tots dos és tant evident que, si volgués, podria acariciar-li amb la punta dels dits, suaument, els rinxolats cabells llargs que, amb una estranya lluïssor sota la llum de la lluna, li cauen per les espatlles petites i primes. Aquests cabells que tan sovint he olorat tot cloent els ulls. ―Hola? Estàs viu? -Em diu de sobte, i continc una rialla nerviosa que em puja per l'esòfag. ―Si callo, és perquè sé que has d'explicar-me alguna cosa. Sospiro sorollosament. Explicar? Curiós. Què se suposa que li haig d'explicar? ―Ostres, noi! No tens ni un mot, per mi, aquesta nit?- afegeix amb indiferència, sense mirar-me als ulls, perdent-se entre la fredor del vent la seva veu -T'he dit hola, no sé si ho has vist. Et fas el sord, o te'n has tornat de debò?...-pausa-...Sí que anem malament.
Enllaç directe del conte sencer :
ความคิดเห็น