Autonomia o anatomia

T'escric això. És per a tu. Però no goso dir-ho. Encara que ara, petita melangia, ja no vulguis llegir-me ni veure'm ni riure'm ni recordar-me. No sé si arribaràs a llegir-ho mai. Però vull que sàpigues que jo no buscava, que jo trobava. En tu. Tantes coses. Intangibles. Només llegint-te i escrivint-te. No calia més. En teníem prou fent ficció. No calia la fricció.

Vulgarment ets única i especial i diferent i res et fa mal. Vulgarment ets indiferent o insistent o simplement no saps ni què fas ni què sents ni què estàs dient. Vulgarment ets una noia jove i bonica que sent paranoia davant la nòria inevitable d'emocions grans com dianes apuntant-te... Vulgarment ets pacient i indolent i jove i immadura i la poses dura i perdona per això però ets escalfabraguetes escalfacalcetes o com vulguis i prefereixis. Tot això són només paraules distretes obertes a la meva ment i al mateix temps paraules que s'endú el vent, paraules que colpeixen més que cops i que curen més que mil xarops i tot i així paraules on va néixer el que em va dir i em va no dir la teva por la por eterna que t'alimenta la foscor interna, aquesta por de tristor que no et deixa dir el que realment penses ...aquesta por que et fa empassar les emocions calentes que el pànic no és fruit de la vellesa sinó de la inexperiència i tu ets inexperta en la por i això et fa ser encara millor perquè tens por i no ho entens i tens fòbia als sentiments i t'abraces a les parets fredes del desig i després et canses... El sensible amb l'ànima viva que et mira des de la seva inventiva masoquista, està cansat també de tanta fira i tant de decorat per acabar atrapat en la mentida de la millor vida...Aquesta vida sense comes que és on neixes i on mors i on neixen les teves ànsies de vida i pors i frustracions i temors...

El sensible estúpid que no t'oblida perquè sap que fa un temps et va fer riure i sospirar i somriure encara que només fos per uns dies.

Hi ha moltes maneres d'estimar. I aquest sensible estima molt i s'hipnotitza fàcilment. I guarda i rellegeix el que ja no rep.

El sensible estúpid amb alguna cosa trencada a dintre al descobrir que ja no vols llegir-lo i que per tant és altament impossible que llegeixis això algun dia.